Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

DE CENT EN CENT

El conserge del Teatre Romà

Visita del candidat romanista a la comarca Atac al cap de la presó preventiva de Sagunt

Conserge del Teatre Romà, Batiste «El Soquero». | LEVANTE-EMV

El conserge del Teatre Romà

El mes de novembre es va iniciar amb una campanya tarongera dolenta. A més, les destacades pluges impediren que se’n poguera collir molta.

La notícia política fou la visita del candidat romanonista Manuel García del Moral y de Lamata a la comarca el 10 de novembre per a demanar el vot. Segons el corresponsal del diari madrileny El Globo, era aclamat en tots els pobles perquè protestava contra els procediments electorals del govern i reivindicava que no s’apujaren les tarifes ferroviàries. Així que, segons ell mateix contava, «tendrá que acudir el Gobierno a toda dase de recursos para contrarrestar las simpatías del distrito de Sagunto por el candidato romanonista». La realitat és que els candidats oficialistes intentaren no presentar-se per Sagunt i que els nomenaren per uns altres districtes més segurs. Sembla que el marqués de Vivel, segons anunciava el diari La Voz del 13 de novembre, havia renunciat al districte de Sagunt i l’havien nomenat candidat oficialista a Xàtiva. També el polític Facundo Burriel Garcia Polavieja va preferir anar en la candidatura al Senat, abans de ser presentat per la comarca,

Un dels articles més curiosos fou l’homenatge que l’escriptor Francesc Puig Espert va retre al conserge del Teatre Romà de Sagunt Batiste «El Soquero» el 20 de novembre en el diari Las Provincias. De manera silenciosa, obria la xicoteta porta lateral als turistes i esperava amb paciència assentat en una pedra fins que acabaven. En acomiadar-se sempre deia «que ho passen bé». Tenia una diminuta casa prop del monument. El govern, segons esmentava, li pagava «la espléndida de cien pesetas anuales, distribuidas en la siguiente forma: cuarenta para casa y sesenta para alimentos ¡Que vergüenza». Juan Chabret li havia oferit gratuïtament sa casa però preferia estar prop del Castell. Sols havia acceptat que li proporcionara aliments. L’autor de l’article demanava que, després de quaranta anys, es mereixia un monument epigràfic, ja que era «un verdadero sacerdote de unas ruinas sagradas, el último saguntino».

Entre els esdeveniments, va destacar l’atac al cap de la presó preventiva de Sagunt, Mamerto Florencio Delgado, per part dels reclusos Alfredo Cano i Hipolito Agudo Martínez a les set del matí del 24 de novembre. El primer havia estat detingut per l’assassinat de dos ancians a Nàquera i pel robatori de 5.000 pessetes. Era de Nàquera i tenia 25 anys. Es coneixia pel malnom «Cano». El segon havia estat còmplice de l’anterior. Procedia d’Osca i tenia 23 anys. El deien de malnom «el payaso». Li causaren quatre ferides greus amb una botella però ell va aconseguir posar-los dins d’una cel·la i tancar-los. De seguida, es va presentar el jutge Evaristo Piquer, l’habilitat Sr. Forsati i l’agutzil Sr. Marina. També van arribar els metges Joaquín Martínez Terrasa, Francisco Martí i Esteban Blanco. La situació es va solucionar quan entraren les forces publiques amb el sergent de la Guàrdia Civil Manuel Torres Badenes. La notícia va tindre ressò en la premsa madrilenya,per La Acción i el Globo. A principis de desembre va intentar prendre possessió el nou alcalde de la capital comarcal i li ho impediren. Però estes i unes altres notícies formaran part d’un altre «De cent en Cent».

Compartir el artículo

stats