Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

QUADERNS DE PATRIMONI

La necròpoli d’Arse

Civera repassa la història de les construccions de l’ antiga ciutat i aporta noves dades sobre la necròpoli ibèrica situada entre el Castell i el Teatre Romà de Sagunt

Imatge del Castell de Sagunt. | DANIEL TORTAJADA

Imatge del Castell de Sagunt. | DANIEL TORTAJADA

La Necròpoli Ibèrica de l’Arse dels saguntins, de l’Arse (castell) no de Saiganda (ciutat), és un espai excepcional que s’originà ben segur amb la constitució de l’Arse com a institució política i econòmica de les polis ibèliques en el segle IV aC com evidencien les monedes encunyades per Arse, les estructures muràries i els exvots recuperats.

La Necròpolis ibèrica d’Arse és un conjunt d’edificis que sedimenten sobre la roca de la muntanya, les parets mestres foren construïdes amb la tècnica de pedra en sec ajustades amb falques i fang.

El visitant pot identificar els edificis que s’obrin al nord i els que queden a la part interior a la qual s’accedeix per un carrer estret i costerut. Les estances que miren la ciutat eren panteons, mausoleus i columbaris. El situat a l’est, calcigat per un contrafort gran d’una construccio posterior estava dividit en dos espais a diferent nivell que s’ha qualificat de templet perquè s’hi recuperà el conjunt d’exvots que representen les divinitats del panteó sagandeu: Tu, Dionís, Hèrcules, Diana, figures i sàtirs oferents, les quals s’exposen al museu. La dependència era, certament, un panteó noble dividit en dues mitats, la primera era el vestíbul i la del fons, la que està més elevada, era on es dipositaven les urnes i era al mateix temps larari d’on precedeixen els exvots esmentat. La segona dependència situada a l’oest de la boca de carrer conserva un banc al peu interior dels murs, era un columbari ibèric on es dipositaven les urnes cineràries amb les cendres i restes no consumides en la cremació, el qual té el seu paral·lel en el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit excavat per Joan Cabré.

Simancas veié el lluït d’estuc acolorit de les parets i no identificà el banc per posar les urnes cineràries sinó una cavitat a manera d’ampla fossa poc profunda excavat en la roca central d’on recuperà una àmfora i vasos ibèrics, sense dubte urnes cineràries i objectes de caràcter funerari.

A la boca del carrer es conserven les bases dels muntants. Carreró amunt t’introdueix en l’interior del tancat cementerial. El carrer es bifurca en una T. El braç de l’esquerra (est) porta a l’estança més amagada i per sota conserva una claveguera, deduesc que podria tractar-se de la sala de cremació. El braç oest es bifurca i un braç ascendeix en escala fins als murs de l’Arse i a l’oest dóna entrada a dues dependències ben segur també mausoleus o panteons. En l’escala hi ha actualment una pota d’ara que cal recuperar.

Zona amortizada

La Necròpoli del període ple de l’Arse descrita fou amortizada per les construccións del segle II aC i a partir d’aleshores la zona es va convertir en zona cementerial ibèrica amb soterraments amb esteles funeràries de tradició romana com demostren les esteles funeràries entre el segle i aC-i dC recuperades pels voltants:

–Estela Sag 1 recuperada a la Torre d’Hèrcules: ORe 0g : sigunin epn : neRe il-n : v[i], (Are d’age : Sige Unin eban : Nere Ildun : do[i]), “Està per present Sige Tun. Nere Ildun sufraga la sepultura”.

–Placa funerària Sag 5 recuperat al secanet de Vaquero: isp 0q is sere y e[n]periril, (Isba daR Is Sere y e[ban] Baer Iril), «Per a la tia Is Sere. Sufraga (la sepultura) Baer Iril».

–Estela Sag 12 recuperada a la plaça d’Estudiants: leis gr / c–Sagunt 6 recupeada al carrer de Ramó: ne=seO 3n plgO 3n . e[pn]; (Nersea Tin, Balgea Tin eban); «Nersea Tin, sufraga Balgea Tin.»

–Estela Sag 11 de la porta del Castell: ian fn . [0] b9n . e[pn], (Ian Bin ·[da] /Be Gon · e[ban]), «Per a Ian Bin. Sufragà (la sepultura) Be Gon». És molt interessant adonar-se que el nom del difunt, Ian, és un nom jueu que encara és vigent en l’àmbit catalanoparlant escrit com Jan (Joan). És la documentació més antiga d’un jueu de Sagunt.

El 1932 Manuel Gonzàlez Simancas va excavar la zona dels contraforts i en la capa superior va exhumar uns difunds i en el nivell inferior va descobrir les estructures que podem admirar avui.

El vell militar, però, no s’assabentà que els difunts exhumats eren jueus soterrats en el camp d’hipogeus medievals més extens d’Europa ni va interpretar que les estructures sobre la roca de la muntanya pertanyien a la necròpoli ibèrica. De manera que la seqüència en l’ús de l’espai abasta dos mil anys com a zona cementerial: durant el període ibèric ple (segles IV-IIIaC) fou necròpolis d’urnes cineràries, durant el període ibèric final i principi de l’Imperi (segles II aC i I dC) fou camp de soterraments ibèrics i des de la decadència de l’Imperi Romà (segles iii-iv) fins a l’any 1328 fou necròpoli jueva amb abundants hipogeus, túmuls, foses pètries i laterals hebreus pels voltants.

Posada en valor

Celebre que l’Ajuntament de Sagunt tinga previst executar en breu la posada en valor de la Necròpoli Ibèrica d’Arse i augmente així el coneixement del patrimoni ibèric de Sagunt. La congratulació és major perquè l’any 2011 un grup d’amics, conscient de la importància del patrimoni històric ibèric, va concebre que calia eliminar la palera i la vegetació invasiva que ocultaven i destruïen les estructures del Castell de Sagunt. Per començar el nostre objectiu eligírem les estructures ibèriques situades a l’entrada actual del Castell.

En la tasca de neteja que proposí participaren per orden alfabètic: F. Aznar, M. Carrasco, J. Espinosa, F. Fernández, F. Herraiz, A. Llorens, B. Suárez, V. Ventura, A. Ventura i jo mateix. Després de dedicar-nos-hi un matí a la setmana durant tres mesos, el resultat fou molt satisfactori perquè quedaren a la vista les estructures de pedra en sec d’una zona ibèrica notable i en l’escala es troba fora de context una pota d’una taula que cal integrar en el fons del museu.

L’ experiència es va repetir poc temps després en la porta occidental de l’Arse com explicaré en una propera col·laboració. Tot seguit l’entusiasme de F. Herraiz fou definitiu per crear el grup de voluntaris pel patrimoni que continua treballant els diumenges de matí dins del Castell.

El cas bé a demostrar que la suma d’esforços és fonamental per dignificar el patrimoni històric i per eixir de la paràlisi en la qual les adminnistracions el tenen sumit.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats