Fa unes setmanes, el nostre senador a Madrid, Carles Mulet, traslladava al Govern Central la preocupació de la ciutadania saguntina davant l’estat d’abandó del conjunt històric i arqueològic del Castell. Portem anys darrere d’una resposta clara i efectiva que supose l’assumpció de compromisos reals. Però eixe concert mai no arriba. Lluny de fer-ho, cada legislatura sembla més complicada la tasca de conscienciar les institucions centrals de la necessitat evident i urgent de intervindre al Castell per tal de preservar el seu valor arqueològic abans que el pas del temps no faça inevitables uns danys irreparables. Ja estem en este punt. Però la desídia del Govern Central continua ignorant-ho.

“El conjunt del Castell romà de Sagunt, que inclou el seu teatre, és de titularitat estatal. Tanmateix, la inversió de l’Estat per tal d’actuar en ell, posar-lo en valor, dotar-lo d’un Pla Director, és ridícula i insignificant, especialment tenint el compte el seu enorme valor històric-arquitectònic. Per què el Govern no inverteix i planifica actuacions en este monument?”. No troben que es tracta d’una reflexió molt exacta de la realitat la del senador de Compromís?

Doncs, el ministeri, única entitat competent en esta qüestió, titular del conjunt i òrgan obligat a vetllar per la seua preservació, trau balons fora fent referència, en al seua resposta davant la nostra queixa, al “finançament de les obres d’emergència autoritzades pel Consell de Ministres el juny de 2017”. Obres necessàries per culpa de la falta de manteniment i cura, per la indolència i la nul·la capacitat gestora dels responsables del Govern Central. Perquè l’emergència, disculpen-nos, és tot allò que cal fer ràpid i sense una visió global del conjunt monumental quan el treball de manteniment no s’ha fet en anys. En altres paraules: posar parxes per evitar l’ensorrament.

Si això no els sembla prou greu, i per engrossir el munt de deixadesa i indiferència, este ministeri, afegeix, i per escrit, que si volem tindre un Castell en condicions, ens ho paguem, perquè “l’Ajuntament de Sagunt va participar en la Convocatòria d’ Ajudes de l’1,5% Cultural que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) va publicar el 2018, sol·licitant ajuda per a la rehabilitació del Conjunt defensiu del Grau Vell”. Hola? Hi ha algú ací? Grau Vell? Indignant resposta que acaba amb una invitació a l’Ajuntament de Sagunt a “que presente les sol·licituds que estime pertinents en la propera convocatòria que es publique, a l’ espera que les seues propostes, una vegada compleixen els requisits establerts, assoleixen la puntuació suficient per accedir al finançament, d’acord amb el que estableixen les respectives bases reguladores. No consideren flagrant esta resposta? Sobretot perquè l’Ajuntament de Sagunt no pot intervindre als béns de titularitat aliena, en este cas, estatal. Obvia dir que el Govern Central és, en este punt, únic responsable dels danys que pogueren patir veïns, veïnes o visitants que els visiten. Quina vergonya. Vergonya com la titularitat del Castell: aliena.

Tot este maremàgnum d’apatia ens fa reclamar, com no pot ser d’una altra manera, un canvi urgent en les competències. Vista la desídia de l’Administració Central que deixa morir de pena este valuosíssim conjunt, no seria la seua cessió a la Generalitat la solució més adient?

Certament, una bona alternativa davant l’actual estat del nostre Castell, del Teatre i dels monuments oblidats als pressupostos del ministeri de manera permanent.

Potser, inclús, a hores d’ara, l’única alternativa viable per tal de poder començar a executar accions que milloren el seu estat de conservació i ens permeten, d’una vegada per totes, poder crear un conjunt atractiu per al turisme. El nostre patrimoni històric i arqueològic és massa valuós com per deixar-lo morir tan lenta i dolorosament.