B envolgut president: els últims dies una periodista de Levante-EMV, Mónica Arribas, ha publicat un seguit d’articles denunciant l’estat d’abandonament secular i congènit del castell de Sagunt. És una antiga cantarella, des de fa dècades, però, malauradament, passats els anys i les èpoques, i a pesar de les reiterades denúncies, tot continua exactament en el mateix punt. La situació del castell ha sigut denunciada pel Consell Valencià de Cultura, per les associacions locals del patrimoni, per prestigiosos historiadors i estudiosos del patrimoni, pels partits polítics, per la corporació local, em consta que per part de l’alcalde actual, Darío Moreno, i per l’anterior, Quico Fernández, i, per descomptat, per part dels turistes que visiten aquest emblemàtic recinte històric.

Però, al capdavall, tot continua exactament igual, com deia. Res no ha canviat des de fa dècades. La rutina de la gestió administrativa —com sap el monument és de l’Estat i la gestió de la Generalitat— s’ha limitat a rehabilitar muralles i posar baranes en aquells espais més perillosos per als visitants, sobretot després de l’accident d’una turista. Però sap vosté que no hi ha ni una sola explicació històrica tan necessària en un monument tan complex, escenari de la història, des de fa 2.500 anys? Que no hi ha lavabos ni cap lloc decent i digne per a esbarjo dels visitants? Que el Centre de Visitants del Castell porta deu anys, una dècada, paralitzat per diferents qüestions administratives? Sí, he dit bé, una dècada. Sap vosté, senyor president, que si el castell presenta una imatge en conjunt més digna és gràcies als Voluntaris pel Patrimoni, una associació formada per persones valentes de la localitat que cada diumenge de matí van al recinte a netejar-lo de brosses, malesa i paleres salvatges? Fa vergonya, senyor president, molta vergonya.

Li escric aquesta carta a títol personal però no dubte que expressa el sentiment de gran part de la ciutadania del Camp de Morvedre. Imagine que sabrà que la ciutat està immersa en un procés de reconeixement del seu llegat patrimonial a través d’una candidatura a patrimoni de la humanitat. Una fita força difícil i ara per ara llunyana, no cal dir-ho, seria la primera ciutat de la Comunitat Valenciana que gaudiria d’aquest prestigiós guardó. Però allò que més ens interessa, més que el reconeixement, fins i tot, és la dignitat del nostre patrimoni, del patrimoni dels valencians als quals vosté representa. Hem aconseguit ja algunes fites importants. Sagunt és l’única ciutat valenciana en la Xarxa de Jueries d’Espanya, és a dir, representa internacionalment, amb altres ciutats espanyoles, el llegat sefardita a les nostres terres. Està en la Ruta Internacional dels Fenicis i en la Ruta Europea del Patrimoni Industrial, les tres considerades dins del Consell d’Europa. I, sobretot, hem aconseguit sensibilitzar la ciutadania sobre la importància del patrimoni, que és també, per descomptat, el patrimoni valencià.

Aquest procés mai no podrà substanciar-se amb l’estat actual del castell, senyor president, que fa molta vergonya. I, com sap vosté, com a ciutat dual que som, tampoc no podrà substanciar-se amb l’estat actual del patrimoni industrial del Port de Sagunt. Després de la desfeta en la gestió, el malbaratament de diners públics i les mentides del Partit Popular, el patrimoni industrial del Port de Sagunt va quedar molt mal parat. Però ara la Nau de Tallers ja és propietat de la Generalitat. Cal posar-la en valor definitivament i que aporte cultura i dinamitze la ciutat. La Fundació del Patrimoni Industrial i de la Memòria Obrera demana també ajuda i compromís per part de la Generalitat, després de la desafecció de gran part dels seus antics patrons. L’Alt Forn número dos, el futur Museu Industrial i l’arxiu documental de la siderúrgia són elements patrimonials de primer ordre per a tothom.

Comprenc que té moltes preocupacions, senyor president, i molts temes per atendre, però qui sap si amb un poc d’impuls polític i bona voluntat podria contribuir a desfer alguns embolics administratius i polítics endèmics que paralitzen, com un gran llast, aquest projecte de dignitat i reconeixement com és el procés de ser considerats, o si més no intentar-ho, patrimoni de la humanitat. Seria un gran orgull per als valencians i les valencianes. Amb el pessimisme de la intel·ligència, però amb l’optimisme de la voluntat, li done les gràcies per la seua atenció.