El dia 21 d’abril passat es presentà al Mario Monreal de Sagunt l’últim llibre d’Antoni Gómez ‘La vida precària. Cròniques d’un temmps d’incertesa’ publicat per l’Institut Alfons el Catòlic. Antoni Gómez és un periodista Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona, Màster en Polítiques del Benestar Social a la Universitat de València i amerat des de menut a Sagunt on va nàixer i d’on ha begut els batecs de la societat valenciana. Actualment és un periodista, poeta i narrador pemiat amb el Senyoriu d’Ausiàs March, al Marià Manent i al Ciutat d’Elx.

El llibre és una sel·lecció d’articles curts, entre dos i tres pàgines, publicats al diari Levante-EMV entre els anys 2008 i 2020. Tot i que el recull abasta dotze anys, no crega el lector que el llibre, cadascun dels articles, perd un pèl d’interés com evidencien els títols dels subapartats en què han estat agrupats: «La ceguesa que ens ha obert els ulls», «La humanitat i la mesquinesa, «La mort de l’ànima del món, «La vida precària», «El fantasma del sectarisme» i «Una submissó atàvica». Els articles, certament, tenen una rabiosa actualitat perquè tracten temes capdals, significatius, trascendents en la societat des del primer a l’últim: Daniel Defoe, la pesta i el coranovirus, On vas Europa, … Toni Gómez tracta temes que pel títol semblen només curiosos i els eleva a categoria del periodisme d’alta volada, com és el cas d’El Negre de Banyoles, Dormir al carrer, Teruel existe… No defuig el compromís ideològic en articles com Frivolitzar Auschwitz, Les botes de Vox, L’ombra de Franco és allargada… Responent a l’essència dels pobles cultes reivindica persones per la seua tasca i els salva de l’oblit: Tornar a Francisco Salinas, Una dècada d’ignomínia sobre l’Ovidi, El racons d’Isabel-Clara Simó… o els esmenta encara que siga al fil del discurs, com és el sentit record del professor amant del saber Francesc Agües. Fa explícit la vàlua de la llengua, la defensa i l’enalteix, la nostra i totes, a: Lectura contra la intolerància, Una llengua políticament correcta… Finalment m’agrdaria destacar que els comentaris de Toni Gómez arrela en el periodisme ben fonamentat amb arguments i raons, i ho fa sovint remetent el lector a llibres en què s’estudia l’assumpte tractat.

El llibre ‘La vida precària’ és de fàcil lectura, amb un llenguatge ric i precís que el lector gaudirà. És un llibre que mereix afegir-se a les nostres llibreries i que la seua lectura s’escampe, especialment entre els saguntins, perquè Toni Gómez aconsegueix una fita encomiable en el periodisme.