Santiago Bru i Vidal (Sagunt 1921-2000) va treballar d’administratiu a l’Ajuntament de Sagunt, al mateix temps que va estudiar magisteri en la Normal de Castelló (1957); després estudià Pedagogia Especial, Fonologia i Logopèdia al centre Doctor Sumsi; féu Filofofia i Lletres a la Universitat de València on es va doctorar en història antiga. Fou professor d’Història a l’Institut Lluís Vives de València i a l’Escola de Formació Professional de la Diputació. Guanyà per oposició la plaça d’Inspector en Cap d’Arxius, Museus i Biblioteques de València; i finalment fou cap del Servei Municipal de Patrimoni Històric y Cultural de València, càrrec en el que es va jubilar en 1986. Formava part del Grup Torre de poetes valencians dels anys cinquanta amb Xavier Casp, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés... El prestigi intel·lectual el va rebre al Grup Torre, els membres dels qual treballaren per elevar el nivell literari i històric de València. Fou autor de ‘Les terres valencianes en època romana’ i va ser reconegut en certàmens’ i publicacions.
Tot i que la feina la tenia a València, a Sagunt no va deixar de vindre i participar en la vida cultural del cinquanta. Va ser membre de La Penya Esvaradora amb Joan Chabret, Agostí Gómez, Joan Suay..., l’única institució saguntina de caràcter festiu i humorístic que protagonitzà la vida cultural amb emissions de ràdio en valencià, la convocatòria de certàmens d’assaig i poesia festiva, festivals de masses corals, centenaris... Sembla que Santiago Bru s’encarregava de la selecció dels poemes a llegir, de l’assessorament històric a l’hora de senyalitzar cases i llocs d’interés històric. Santiago, ajudat pel seu amic Ramon Garcia Escrig, va publicar el Butlletí Sagunt on encara pogueren publicar els saguntins nascuts l’any quaranta: Ramon Lapiedra, Josep Lluís Blasco, Emèrit Bono i Manuel Girona.
Entre la transició dels seixanta al setanta, els instigadors de la catalonofòbia enredraren València. L’any 1973 va ser nomenat cronista de la ciutat de València, càrrec que acceptà amb el beneplàcit del seu amic Sanchis Guarner. Foren anys en què van morir els pares i decau la seua producció valencianista, de fet apareix presentant llibres de Simó Santonja i arracona l’ús del valencià en els escrits de divulgació. A principi del vuitanta, en la clausura del curs de valencià que vaig realitzar a la Caixa d’Estalvis de Sagunt participà com el pare saguntí de les lletres valencianes amb la resta de poetes de la ciutat. L’acte es perpetuà amb la publicació del llibret Antologia de poetes saguntins. L’any 1982, amb la celebració del cinquanta aniversari de les Normes de Castelló, vaig escriure un article explicant el nivell literari i la seua fidelitat al valencià, el qual Toni Gómez destacà al diari de la Generalitat que dirigia.
Fou a partir d’aleshores, que Manuel Girona, Francesc Agües i jo tinguérem una conversa sobre la necessitat de protegir i enaltir la tasca literària i assagística de Santiago Bru i Vidal. Acordàrem treballar amb un grup ampliat amb Ramon García, Toni Gómez, Paco Salinas... perquè la ciutat de Sagunt el distingira com a Fill Predilecte, fet que va esdevindre en 1988 amb l’acompanyament de la Lira de casa a l’Ajuntament on es va fer l’acte solemne i un àpat a la Pinada. Continuà el grup treballant per fer efectiva la publicació de dos volums de l’obra poètica i dos amb l’assagística. El projecte i la complicitat personal en el projecte el va fer reemprendre l’escriptura en valencià a la revista de la Setmana Santa, els diaris locals i la publicació amb el llibre ‘Els retrobats poemes dels setanta’.
L’any 1989 un grup de saguntins, reunits en la Biblioteca Municipal de la Glorieta, va acordar constituir el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre amb la finalitat de seguir les publicacions de Bibliòfils saguntins, la de publicar dues revistes Braçal a l’any, celebrar Congressos, conferències... El primer president fou Manuel Girona Rubio i, quan aquest fou nomenat president de la Diputació de València, la Junta va nomenar Santiago Bru i Vidal i durant el seu mandat es van organitzar i celebra el I i el II congrés d’estudis del Camp de Morvedre.
Estic convençut que una de les majors satisfaccions de la seua vida fou la publicació del llibre ‘Glorieta i altres poemes per a infants’, sel·lecció realitzada per la Coordinadora per a l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre i editat per Edicions 96. La nit d’entrega dels V Premis Sambori realitzat a Algímia la primavera del 2000 el vaig pujar per presentar el llibre i se’n veneren tants que amb la signatura dels exemplars es perdé la festa i, quan acabà de signar, el vaig trobar tan marejat que el vaig baixar a casa.
L’any 1999 el Departament d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament de Sagunt va tramitar l’expedient d’aspirant a Premi de les Lletres Valencianes. En octubre del 2000 la Generalitat Valenciana li atorgà l’honorable distinció. L’alcalde de Sagunt i el regidor de Cultura el portàren a València aquell dia memorable. Després que el portàrem a casa, vaig presentar la desfilada de Moros i Cristians del Col·legi públic Cronista de Chabret i vaig anunciar que Bru i Vidal havia estat nomenat Premi de les Lletres Valencianes. Els pares assistents i el professorat, emocionats, respongueren amb un llarg aplaudiment.
