Els aniversaris no són més que dates buides sense sentit, si no s’omplin de motius pel qual paga la pena recomptar el pas del temps. Així que, el fet que un 2 d’agost de 1981, ara fa 40 anys, la Unió Musical Cultural d’Estivella (UMCE) es presentara públicament en un concert a la plaça de la Constitució, no passaria d’una bonica anècdota, si no s’entenguera que darrere d’aquell acte hi havia més. Es trobava una història musical sorgida en el segle xix. S’heretava una tradició bandística perduda malauradament en els anys 40 del segle passat.
A més, la data és important no sols perquè aquell 1981 es lliurava un passat musical sinó perquè durant eixe temps la banda ha crescut amb nombrosos projectes i destacades activitats.
Per tots eixos motius, este aniversari és un bon moment per a reflexionar al voltant d’una història i d’un camí recorregut.
Es pensava que fins al segle xx no havia existit cap tipus d’agrupació musical a Estivella, Tanmateix una publicació municipal dedicada a la Lira Estivellense confirma que va haver tota una història musical des del segle xix. Ara se sap que el primer rebut d’una musica fou presentat pel l’estivellenc Asensio Quiles en el 1883. Es coneix que el 1891, curiosament ara fa 130 anys, apareix la primera factura d’una banda local.
Després, en el segle xx, van sorgir: les bandes de Constantino Arnau o de Federico Romero, l’escissió en dos entitats, la constitució d’una banda municipal, els estatuts d’una entitat el 1928 o l’arribada de les xarangues en el temps de la República. Però, en este aniversari, el que cal remarcar de la història és especialment l’esforç que realitzaren diversos estivellencs en els primers anys 40 del segle xx per a recuperar una societat estable. No va ser possible. Des d’aleshores Estivella no tingué música. Així que, l’aventura d’una banda de música des de 1979 i 1980, a partir de persones com José Luis Arbiol, Rafael Renau i uns altres, no fou un improvisat desig. Va ser el resultat d’un llarg camí en el desert fins que va arribar aquell màgic 2 d’agost.
Tampoc tindria molt de trellat festejar 40 anys, si després d’aquell dia no haguera existit una bona trajectòria. La realitat és que al llarg d’eixe temps, no sols s’han format diverses generacions sinó que s’ha participat de grans reptes amb els mestres Severino Navarro o José Cervera o Josep M. Martínez. Cal destacar activitats com ara: la Setmana Cultural, els cursos de direcció, els intercanvis europeus, als concerts en brillants escenaris com al Palau de la Música o estrenes destacades com “Vents del Garbí” o el “Cant a Estivella”. Tot ha estat possible gràcies també al paper desenrotllat pel president fundador José-Luis Arbiol i pels seus successors José-David Obrer i Luis-Alfonso Mateu.
Per tant, este aniversari és una manera de considerar que la història d’Estivella haguera sigut distinta durant 40 anys sense una banda. Ella ha estat present en els moments més entranyables i més solemnes. En eixe temps, no ha hagut família que no haja tingut un músic. No hi ha persona que no s’haja emocionat amb ella en un concert, una solemnitat o un acte festiu. La banda, doncs, ja és una part essencial de la població.
En definitiva, 40 anys d’una banda de música com la d’Estivella és molt. Suposa: la recuperació d’un passat, una gran trajectòria que arriba al present i el desig d’omplir un futur. Així que hui toca felicitar els músics i les músiques que han passat per l’entitat, o que encara estan, i sobretot desitjar llarga vida a la UMCE.
