En els mesos d’estiu de 1921, la comarca va celebrar diverses festivitats. Concretament, per l’agost, la premsa va esmentar el programa d’actes dedicats a la Mare de Déu del Carme en la casa-asil de la Mare de Déu dels Desemparats el 7 d’agost. A les set del matí, va celebrar la primera missa el frare de Sant Esperit de Gilet Bernardo Verdú. La missa major va ser a les 9.30 hores. També va predicar el mateix franciscà. Va estar dirigida per Baltasar Palanca. La processó pels carrers del barri de Santa Anna es va fer a les sis de la vesprada acompanyada de la Lira Saguntina del mestre Palanca. Eixe any, les festeres foren: Francisco Cardo, Francisca Vidal, Francisca Calvo, Josefina Cardo, Vicenta Campos, Concepción Nuñez i Carmen Peris.
Encara aquells dies, la polèmica pels donatius recaptats per la comissió organitzadora de la tómbola destinada a l’asil continuava. El 13 d’agost el Diario de Valencia va publicar una carta escrita per Antonio Monzó en la qual es defenia dels atacs de la comissió a la seua persona, perquè havia defés que la Superiora de l’Asil encara no tenia les 5.000 pessetes aconseguides. El diari es disculpà per la tardança a publicar-lo, segons ells per «causas ajenas a nuestra voluntad».
La notícia política del moment fou l’elecció d’alcalde, José Casanova, en la sessió del 10 d’agost. Este havia guanyat les últimes eleccions, encara que fou nomenat pel governador José Pitarch com a president de la corporació. Així, finalment fou elegit com a alcalde. En el seu discurs , va dir que «se había reintegrado al Ayuntamiento de sus derechos democráticos».
Una altra festa destacada en la comarca va ser la que organitzà a Petrés la confraria de la Puríssima i Filles de Maria l’11 de setembre. Va iniciar-se amb un tridu perquè guanyaren les tropes espanyoles la guerra d’Àfrica. El 10 de setembre es va fer una ‘mascletà’ i «verbena con dos lindos regalos para los mejores mantones». L’11 de setembre es va voltejar a les cinc del matí. La missa de comunió fou a les set del matí i la major a les 9.00 hores. També es van disparar una ‘mascletà’ i ‘engraellat’. Va destacar la cavalcada iniciada a les quatre de la vesprada. Allí es van vore «pintorescas grupas y artísticos carros de triunfo». Es va premiar al millor carro. La processó començà a les set de la vesprada. Cal destacar que tots els actes van estar acompanyats per la banda de la localitat.
Noms de carrers a Sagunt
En eixe mateix mes, es van aprovar nous noms de carrers de Sagunt. Al voltant de Teatre Romà, una fila de cases va estar nomenada amb el nom de Sónnica la Cortesana. Unes altres cases, construïdes en aquell moment prop de l’antic hort de Vicente Carsi, van dir-se de Ramon de Campoamor. També, per la mateixa zona, es va crear el carrer de Víctor Hugo. La via paral·lela al carrer de l’Olleria es dedicà a Joaquín Costa.
En el Port de Sagunt també se’n crearen. Les casetes de Baltasaret van rebre el nom de José Echegaray. Finalment es nomenaren dos carrers dedicats al poeta Llombart i Teodor Llorente.
Per octubre, es reclamà a un veí la part que havia ocupat de l’antic convent de la Trinitat. Però eixa i unes altres notícies formaran part d’un altre «De cent en cent».
Vista de Sagunt del segle passat i antiga fotografia de la Puríssima de Petrés
