El passat 1 de desembre es va celebrar el fòrum «Sagunt i el seu potencial logístic», esdeveniment impulsat per Levante-EMV i À Punt amb la participació d’autoritats, agents econòmics i socials. En este acte vam escoltar a més d’un responsable públic demanar valentia per a afrontar el futur sense dogmatismes i, pràcticament, es va sol·licitar urbanitzar ja el Parc Sagunt II sense entretindre’s a cercar acords i escoltar a la ciutadania.
Per a Acció Ecologista-Agró, esta presumpta valentia suposa en realitat imprudència i temeritat per part d’una classe política i empresarial encabotada a desenvolupar projectes com Parc Sagunt II, una àrea logística que transformarà el nostre territori irreversiblement i que, a més a més, tindrà una gran petjada climàtica.
De fet, el seu impacte territorial serà tan gran que, per molts corredors biològics que dibuixen els tècnics en els plànols, este projecte desconnectarà per sempre les nostres muntanyes de la Marjal dels Moros i la plana litoral. I, en cas d’executar-se, pràcticament ens desconnectarà també de l’opció de reduir la nostra petjada climàtica. Recordem: implica urbanitzar i impermeabilitzar més de quatre milions de metres quadrats de terreny ara agrícola.
Per molt que es va parlar en este fòrum sobre mobilitat sostenible, la realitat és que Parc Sagunt II i tot el trànsit que generarà, siga de camions o marítim, impossibilitaran reduir les nostres emissions de gasos contaminants, amb el perjuí que açò suposa per a la nostra salut i per a la del clima del Planeta.
De fet, ens volen vendre la moto amb promeses de plantacions d’arbres i nous enjardinaments que, en teoria, absorbirien un 35% de les noves emissions que generarà Parc Sagunt II. Costa de creure estos càlculs, sobretot quan mires al Parc Sagunt I i comproves que encara no han començat amb els enjardinaments previstos en les seues mesures compensatòries...
El 2030, any en el qual està previst finalitzar la primera fase del Parc Sagunt II, Espanya s’ha compromés a emetre un 55% menys d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, dins del Marc sobre Clima i Energia de la Comissió Europea. I, amb projectes com el Parc Sagunt II, este compromís serà inassumible.
Estem davant d’un clar exemple de «retardisme climàtic», la versió actualitzada del negacionisme clàssic. Admetem el problema climàtic, però continuem sense tindre la valentia d’actuar contra ell i, covardament, fem creure que el benestar ha d’estar associat a un creixement il·limitat, encara que la ciència ens avisa que és impossible.
Necessitem una classe política i empresarial valenta, però valenta de veres, que mire a mitjà i llarg termini i que aposte per un nou model social i productiu respectuós amb el medi ambient, les persones i el clima del Planeta. I Parc Sagunt II no representa esta aposta, sinó un pas més en direcció al CO2l·lapse.
