Mentre el món catòlic celebra la passió, mort i resurrecció del seu salvador, a Sagunt aquesta commemoració ha esdevingut un dels reclams més atractius per als ciutadans i visitants. Enguany hem viscut el Via Crucis per part d’un consistori que, fins que la societat saguntina no ho ha reclamat i convocat, han fet una processó de silenci que riu-te tu de les que es fan arreu del món!

Des que una de les confraries més antigues de Sagunt i del País Valencià decidia per votació que les dones no podien encara ser confrares, malgrat que són bones com a servidores, criades i acompanyants dels majorals, les reaccions que venien per part de premsa i sobretot en xarxes socials, posaven Sagunt en boca de tots. El nostre govern local entestat a posar la ciutat al mapa turístic mentre uns dels seus atractius fa tot malbé de la manera més vergonyosa i retrògrada possible.

I passaven els dies i el silenci persistia, però com que la votació s’havia realitzat la vetlla de Setmana Santa, els representants polítics havien d’atendre mitjans i cinc dies després l’alcalde i responsable d’Igualtat, Darío Moreno, declarava als micròfons d’Onda Cero: «el Ayuntamiento como institución no debe entrar en una decisión de una entidad privada, como concejal de igualdad y como ciudadano, Moreno lamentaba la decisión de no permitir el acceso a las mujeres».

Doncs no, benvolgut Darío, de segur que aquesta ‘decisió’ l’ha disgustat, però al seu tuiter, malgrat usar-lo en l’àmbit personal i no institucional (sic), no ha estat capaç de fer cap tuit lamentant aquesta situació de discriminació. Pot piular el que considere, som moltes les que el seguim, entre elles companyes i votants, i esperàvem una reacció més valenta.

Un exemple impensable: s’imagina empreses privades o comerços amb seu a Sagunt votant per admetre dones, persones racialitzades o ves a saber quin destrellat? Aquest cas masclista de discriminació flagrant va en contra dels drets de les dones, dels drets humans, emparats per la «Constitución española» que tant els agrada treure i retreure a altres. I no, alcalde, no es pot consentir que una associació saguntina no reba la condemna per part del consistori amb l’alcalde al capdavant.

Hi ha fotos seues i de la regidora de cultura i festes en la seu de la Confraria (per cert, paguen l’IBI per ella?) però també dels anteriors alcaldes on els lliuren regals (i potser algun tipus de prebenda?). «Con la Iglesia hemos topado»: el temor d’enfrontar-se amb una confraria religiosa i per extensió amb l’Església catòlica se’ls apodera. Els privilegis del Concordat amb el Vaticà que cap govern estatal és capaç d’anul·lar tot i formar part d’un Estat aconfessional, pesen massa junt amb els peculiars lobbies locals d’aquestes agrupacions.

Ara bé, no ha portat el ciri vosté a soles en aquesta processó dels silencis. Representants municipals d’altres partits amb la responsabilitat de l’àrea de festes i cultura tampoc no han dit ni xufa i després de més d’una setmana ho fan amb una més que decebedora i tèbia reacció davant la gravetat d’una decisió que no ens cansarem de repetir es passa pel folre del capirot els nostres drets; i els esquerrans a priori defensors de valors republicans com ara la igualtat i laïcitat han restat muts, ja que si les històries no passen dins d’un còmic o en mural d’edifici talla XXL no en perceben la gravetat.

Des d’Esquerra Republicana (ERPV) denunciem aquest greuge, però malauradament no estem al consistori saguntí per fer una moció de condemna i exigir explicacions sobre el suport i reconeixement que des de l’Ajuntament reben associacions com aquesta que, per molt privades que siguen, atempten contra els nostres drets, però a més com a ciutadanes esperàvem una resposta immediata, valenta i adient perquè s’actuara davant d’aquests fets com calia i que els nostres temorosos representants, no hagueren desfilat enmig d’aquest vergonyós silenci.