U na de les zones humides més destacades que es conserven al litoral valencià és la Marjal dels Moros, que pertany majoritàriament al terme de Sagunt i, una reduïda part, al de Puçol. Aquesta és un testimoni viu de l’extensa franja de marjal que històricament va existir des del riu Palància fins al barranc del Carraixet, de la qual també formen part la del Puig i la de Rafalell i Vistabella. Però, primer, el cultiu de l’arròs i, més recentment, la urbanització per a habitatges en la platja i sòl industrial, la van fer minvar significativament. Actualment, la Marjal dels Moros és la més rellevant d’aquestes, ja que es troba protegida des del 1988, designada Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i, a més a més, està declarada com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). D’aquesta manera constitueix una de les zones més importants per a les aus aquàtiques de la província de València.
Aquest espai natural té una superfície de tres-centes cinquanta hectàrees amb una gran importància ornitològica, ja que més de dos-centes cinquanta espècies d’aus necessiten la Marjal dels Moros per a hivernar, reproduir-se o descansar en els seus passos migratoris. De fet, és un enclavament de més de vuitanta-dos espècies d’aus amenaçades o en perill d’extinció, tres de les quals ho són a escala mundial. A més, conté quatre microreserves de flora amb un elevat interés botànic, pel fet que en elles es conserven espècies vegetals úniques, rares, endèmiques o amenaçades com la saladina. I, d’altra banda, també alberga dos reserves de fauna per a conservar espècies endèmiques de la península Ibèrica o en perill d’extinció com el samaruc o el fartet.
No obstant això, aquesta zona humida de gran biodiversitat s’enfronta a nombroses amenaces, entre les quals es troba fet que, malauradament, s’ubica dins d’una de les principals regions industrials valencianes. De fet, actualment, se li presenta un nou repte per a la seua conservació favorable, com és la proximitat de la megaplanta que està previst establir a les cinc-centes seixanta hectàrees del futur polígon Parc Sagunt II. Una vegada es duga a terme, aquesta indústria quedarà a un quilòmetre i mig d’aquest espai natural, el que podria agreujar la seua situació com la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació ambiental que ja pateix, entre altres, afectant encara més al seu ecosistema.
És per tot això que resulta necessari que les administracions competents realitzen una rigorosa avaluació d’impacte ambiental de la projectada gigafactoria, pel volum tan considerable que suposarà. Així com que, la tramitació d’aquest procediment, es duga a terme amb el temps necessari perquè els tècnics de l’administració, les associacions i els organismes interessats, puguen fer les recomanacions i al·legacions oportunes per intentar que el seu impacte siga el menor possible al seu entorn. D’aquesta manera i duent a terme les mesures de gestió activa adients per a l’adequada conservació de la Marjal dels Moros, es pot intentar que aquest patrimoni natural de gran vàlua no es perda per sempre.
