El temps passa molt apressa. Feia 5 anys recordava que l’ermita de Barraix, situada a Estivella i en plena serra Calderona, s’acostava al seu centenari. Ara el tenim ací. Era un 3 d’agost de 1922 quan els estiuejants que ocupaven la fonda de Barraix i les autoritats locals assistien a la benedicció d’un temple al mig de la comarca. L’objectiu era que aquella colònia, en una societat encara poc secularitzada, poguera assistir als servicis religiosos durant les seues estades.

El Diario de Valencia del 6 d’agost d’aquell any informà que eixa data va ser dijous. També afegia que el rector d’Estivella, el saguntí José Llorens, va beneir aquell oratori públic. En la notícia, s’esmentava que el destacat estiuejant Luis Garcia Foyos havia pagat la construcció del temple. Eixe fet fa entendre que era una persona amb recursos. Curiosament, ell va adquirir anys després amb la fonda, propietat aleshores de Mariana Lledo Ibarra i del seu marit el difunt Francisco Pérez Cano. Tos dos eren de la Nucia però es van instal·lar a Estivella. En aquella data inaugural, es relatava que la missa va ser celebrada per Pellejero. Sembla que va ser un dia festiu del qual participaren els habitants del poble. Des de l’eixida del sol fins a les 10 de la nit va estar present la pólvora a través de traques i focs artificials promoguts per l’estiuejant Salvador Marí. En el diari, es va anunciar que des de llavors els diumenges i dius festius es farien misses. El periòdic La Correspondencia de Valencià també esmentava l’esdeveniment. Afegia que el rector Bernardo Pellejero era canonge de la col·legiata de Sant Bartolome de la ciutat de València. Es narrava que entre les celebracions van destacar les paelles i els balls.

La construcció de l’ermita era senzilla amb una decoració basada en unes pilastres decoratives en la façana i completada per un òcul principal i uns altres laterals que permetien l’entrada de llum. En l’exterior, destaca l’espadanya i la creu de forja que el presidix. L’interior presenta una volta. L’altar estava dedicat al Cor de Jesús. La imatge se situava en una peanya i darrere presentava un decorat natural del qual no es conserva quasi res.

D’estos 100 anys em quede amb la trista imatge que presentava en l’any 2012, quan la porta va caure i la teulada es va obrir. Ningú diria que aquell entorn podria celebrar 100 anys. Tanmateix les demandes dels cronistes de la comarca i de l’ajuntament d’Estivella foren escoltades pel propietari, la Diputació de València. A hores d’ara, després de la restauració íntegra, presenta una imatge renovada i un accés digne i segur.

En definitiva, hui 3 d’agost és una data per a tindre en compte en el calendari d’efemèrides del Camp de Morvedre. L’ermita de Barraix, entrada natural al Camp de Morvedre, continua mirant a totes les persones que passegen per eixe entorn. És moment, doncs, de valorar l’element patrimonial que se’ns ha llegat i hem recuperat. Suposa un motiu d’alegria i sobretot una bona excusa per a visitar-la i reconéixer eixa part del nostre passat que ha sobreviscut i ens fa entendre la història de l’entorn de Barraix.