Tribuna

Els Tocs de campanes de Sagunt, Patrimoni de la humanitat

Campaners de Morvedre

Campaners de Morvedre / LEVANTE-EMV

Ignasi Corresa

Associem el so de les campanes a molts esdeveniments que ocorren en el nostre entorn, per sort —o per desgràcia— perquè elles són, possiblement, el mitjà de comunicació més antic que encara manté la nostra societat i els seus sons han perdurat fins fa relativament poc, com un element sonor propi de la nostra societat. Eixos sons actualment encara connoten estats d’ànim o sentiments socials, sobretot als pobles amb una forta tradició agrària com és el cas de la nostra ciutat, Sagunt.

Durant els anys seixanta, en plena revolució industrial de la societat espanyola —molt més tardana que en altres llocs d’Europa— les campanes foren electrificades i els campaners tradicionals, amb tota la seua saviesa transmesa de generació en generació, van ser avocats cap a una obsolescència programada que ens portava cap a una damnatio memoriae sociocultural que ha estat frenada, gràcies en gran part, a les diferents colles de campaners que han anat sorgint per tot arreu del País Valencià, entre d’altres la Colla de Campaners de Morvedre.

La declaració del dia 30 de novembre l’UNESCO sobre el toc de campanes manual en l’Estat Espanyol, és tot un reconeixement a tota una tasca de molts anys de treball de le colles de campaners valencianes, també de la nostra, per la recerca de documentació, l’estudi i investigació del món de les campanes, la col·laboració entre colles d’altres llocs i la difusió dels tocs de campanes en la societat, així com la presència —i per tant vivència— en les celebracions culturals de la ciutat.

Sagunt pot estar satisfeta, doncs tenim el privilegi de tenir un element patrimonial universalment reconegut i valorat per l’UNESCO. És, per una banda, un reconeixement al patrimoni cultural tangible que tenim i —tornem a repetir— vivim, el nostre campanar, les campanes i matraques, els utensilis que emprem. Però també —i molt més important— a les persones que ho fan possible: els campaners pel seu treball desinteressat; el clergat de Santa Maria i el seu sagristà; l’empresa Electrorecamp pel seu magnífic manteniment alhora de mantindre aquests instruments; els diferents polítics que des de 2006 ens han recolzat des dels diferents equips de govern de l’Ajuntament de Sagunt; les associacions culturals, civils i religioses que ens han demanat la nostra col·laboració per difondre, exposar, recuperar i mostrar el nostre patrimoni cultural campaner; per acabar als mitjans de comunicació que, com aquest, sempre s’han interessat per difondre el que fem des de Campaners de Morvedre. 

Sagunt està d’enhorabona perquè el nostre patrimoni reconegut és un patrimoni que es viu i es gaudeix. Un patrimoni que necessita de gent compromesa, gent que transmeta els seus coneixements, expresse sentiments en cada repic o vol. Un patrimoni amb un campanar Bé d’Interés Cultural (BIC) per restaurar a l’espera d’un projecte; un rellotge monumental en caixes als magatzems municipals a l’espera de ser exposat... 

Esperem que al conticini, trencat pel so de les hores de la Maria, sorgeixen idees i projectes per dur-los a terme entre totes i tots per millorar el nostre patrimoni cultural.