Construint la confraria de la Sang a Sagunt

Com cada any amb la primera lluna nova de primavera, la Festa s’albira per la ciutat l’essència de la Festa per excel·lència de la ciutat, una festa que, tot i que a priori sembla que celebra la mort, en realitat, ho fa sobre la vida en tots els àmbits socials: cultural i religiós.

El caràcter festiu de la Setmana Santa Saguntina s’esdevé d’origen del drama litúrgic en el què la gent del poble escenificava la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. La nostra Festa, encara manté reminiscències d’aquell teatre popular els dos grans sermons, el de la «galtà» i el del descendiment i segueix la tradició dels deixuplinants d’eixir en la processó el divendres sant amb penitència. 

D’ençà, molts canvis s’han dut a terme en la Festa, fet i fet, cal dir que des del Concili de Trent (1545 – 1563) comencen a produir-se canvis significatius. El primer, la unificació canònica de les dues vessants que convivien en l’edat mitjana de celebrar la passió —el teatre i la processó de deixuplinants— en una sola confraria controlada per l’Església. Eixe control durà poc a poc a la desaparició dels escenaris o «entaulats» i la incorporació en la desfilada del sant soterrar dels passos processionals. 

Aquesta tradició medieval va perdurar fins el segle XIX com conten les cròniques periodístiques i durant eixe temps anà forjant-se una tradició que ens ha arribat fins ara, però que ab origine no hi era com ara la coneguem. Ni la Confraria com a entitat, ni la pròpia seu, és a dir, l’ermita, ha estat inalterable al llarg del temps. Per això hui podem dir que continuem construint la Sang, continuem refent la tradició, si més no, per a que tothom —i tota dona— càpiga i participe de la Festa del poble, que festeja l’Amor i redempció.