Una campanada contra l'oblit

Pot ser siga una mica bufonesc saber que en un món digitalitzat l’ajuntament de Sagunt ha invertit recursos en recuperar l’antiga maquinària del rellotge mecànic de l'església de Santa Maria, però no és cap acudit, és una evidència que es troba als peus de la nau central de l’antiga arxiprestal de Morvedre des de fa ja vàries setmanes.

Parlar d’una màquina que ha fet que «el temps córrega» ens du a una reflexió sobre la idoneïtat de que el temps es puga aturar o no. Gràcies a Déu, el temps corre i amb ell progressem. Podem afirmar, per molt malament que ho veiem o pensem que ho estem fent, que a dia d’avui l’ésser humà viu millor que fa cent anys. Hi ha dades que així ens ho confirmen tant pel creixement econòmic mundial, com per la millora de la sanitat, l’augment de la població en l’últim segle... També és evident que els ritmes que se’ns imposen igual que els gaudim també els patim els ciutadans de peu, i no fem tampoc massa per refrenar-los.

Tanmateix, de vegades cal aturar-se per necessitat, per reprendre el camí de nou, per agafar forces, per fer una introspecció que ens ajude a situar-nos. Aturar-se és observar i aprehendre que el temps que passa ja no hi torna; aturar-se també és valorar allò que ens ha portat on som; aturar-se i contemplar és una necessitat psíquica i espiritual que cal exercitar per continuar lliure i raonadament pels camins que se’ns obrin a cada pas; una necessitat cultural.

El rellotge mecànic de Santa Maria és doncs un instrument desconegut, aturat per necessitat i comoditat, però que ha tingut una funció social importantíssima: mesurar el temps i, en conseqüència, organitzar la vida dels saguntins abans de que tothom ho poguera fer per si mateixa.

Aquest mecanisme era el responsable de marcar l’hora oficial del municipi quan ni la ràdio ni cap altre mitjà de comunicació ho feia, transmetent-la mitjançant el so mecànic i automatitzat dels campanons nous que sobre l’estructura metàl·lica del campanar de Vila es col·locaren en 1913 —ara desapareguts— o anteriorment, pel so de l’antiga Maria, la campana grossa de l’arxiprestal refosa en l’actual joc de campanes, entre elles l’actual campana Santa Maria, que encara dona les hores, però ara accionada per un ordinador d’última generació.

Per aquesta raó, aquest mecanisme s’ha convertit, doncs, en una peça de museu entre altres coses per la dificultat de trobar-ne rellotges mecànics d’aquest tipus al quedar-se obsolets.

La voluntat política de l’alcalde de Sagunt, Darío Moreno Lerga, per a la seua recuperació ha sigut important per a que no acabara de desaparèixer aquest mecanisme original que es trobava desmantellat en els magatzems municipals. Esperem que a la fi, i després del Pla Director redactat per a Santa Maria encarregat per l’Ajuntament, Saggas i la parròquia, aquest rellotge mecànic puga gaudir dins d’uns anys «in perpetuum» del lloc privilegiat per al qual es va concebre: la sala del rellotge del campanar de la Vila.

Esperem que aquesta campanada —notícia— siga el preàmbul d’un millor 2026 per a tothom.

Suscríbete para seguir leyendo