2026, un any senyalat a Port de Sagunt

L’any 2001 Sagunt va viure un moment cultural històric amb la inauguració de la Ciutat de les Arts Escèniques en una nau de l’antiga siderúrgia, concebuda com a centre de producció teatral i revitalització del Port. L’estrena mundial de Les Troianes d’Eurípides, amb Irene Papas, escenografia de Calatrava i producció de La Fura dels Baus, reforçada per la presència de la Reina Sofia, simbolitzava un projecte ambiciós que prometia sales d’assaig, tallers i residències artístiques. No obstant això, la falta d’inversions, els canvis polítics i l’abandonament institucional van fer que el projecte s’esvairà fins quedar en desús, sense manteniment ni futur. Hui, només queda el record d’aquell somni, mentre Sagunt a Escena continua centrant-se en el Teatre Romà, no en el complex industrial que havia de ser un pol escènic de referència.

Al gener de 1976 va entrar en funcionament, encara en període de proves, la secció de laminació en fred, un avanç tècnic que marcava l’inici de la quarta Planta Siderúrgica Integral. Aquella posada en marxa representava un pas decisiu en la modernització del complex industrial del Port de Sagunt, ja que introduïa processos més precisos i eficients en la transformació de l’acer. Amb aquesta nova fase, la siderúrgia començava a adaptar-se a les exigències tecnològiques del moment i consolidava el seu paper com una de les instal·lacions més importants del sector a escala estatal.

Arxiu fotogràfic

Manuel Rodríguez Velo, fotògraf d’Alts Forns entre 1946 i 1976, va immortalitzar durant tres dècades la vida industrial del Port de Sagunt, deixant un arxiu de centenars de plaques i negatius que constitueixen un testimoni únic d’una època clau per a la identitat local. La seua obra, metòdica i constant, permet reconstruir processos productius, paisatges fabrils i moments quotidians d’una indústria desapareguda, però viva en imatges. Junt amb altres fotògrafs, va contribuir a crear una memòria visual que recull transformacions urbanes, festes i moviments socials, convertint la fotografia en una peça essencial del patrimoni col·lectiu del Port de Sagunt.

Luis Madrid Blázquez, junt amb altres veïns, va impulsar en 1976 la creació de l’Associació de Veïns La Forja en plena transició política, superant dificultats administratives per donar veu a un barri industrial en creixement. Paral·lelament, L’Esperanza va liderar la denúncia d’una granja clandestina de porcs que amenaçava la salut pública, topant amb la negativa de l’alcalde a rebre els afectats. Aquesta actitud va desencadenar una manifestació davant l’Ajuntament amb consignes contundents, evidenciant la força del moviment veïnal. Aquells episodis van consolidar una cultura de reivindicació i solidaritat que marcaria la identitat del Port de Sagunt.

Identitat

L’any 1926 va ser clau per al Port de Sagunt, que arribava als sis mil habitants i consolidava la seua identitat lligada a la siderúrgia. L’engegada de l’alt forn número dos, junt amb tres forns d’acer, la bateria de coc i els trens de laminació, convertia el complex en un dels centres siderúrgics més importants de la península, impulsant la modernització i l’expansió industrial. Aquest creixement va transformar la vida urbana i social, amb barris que s’organitzaven al ritme de la fàbrica i una comunitat cohesionada per la indústria.

En aquest context, es produí el primer intent significatiu de segregació del Port, motivat pel desequilibri entre el seu pes econòmic i demogràfic i la limitada representació política dins de Sagunt. Tot i fracassar, aquest moviment va evidenciar un malestar profund i anticipà tensions futures, ja que les reivindicacions afectaven serveis, infraestructures i gestió municipal. Així, 1926 no sols marca una expansió industrial, sinó també l’inici d’una llarga història de demandes d’autonomia que definirien les relacions entre Sagunt i el seu Port.

Punt d'inici

El 16 de març de 1901 va ser el punt d’inici del Port de Sagunt, quan Ramón de la Sota va decidir construir el ferrocarril Ojos Negros-Sagunt, un moll en una costa despoblada i una siderúrgia per transformar el mineral de ferro de Terol. Aquestes infraestructures, concebudes com a part d’un projecte industrial estratègic, van impulsar un creixement econòmic i demogràfic sense precedents, convertint un territori buit en un nucli urbà dinàmic i industrial. Sense pretendre-ho, Sota va fundar la futura ciutat del Port de Sagunt, establint les bases d’una comunitat amb identitat pròpia, marcada per la siderúrgia i la modernització del segle XX.

Suscríbete para seguir leyendo