Un mosaic de mocadors, jupetins i teixits treballats que enriqueix la festa

Fa 10 anys que la UNESCO va declarar les Falles Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i al Camp de Morvedre aquesta idea comença a arrelar amb força. I es nota, sobretot, en un aspecte essencial de la festa: la indumentària, especialment la masculina, que en els últims anys ha viscut una evolució extraordinàriament enriquidora. Cada volta hi ha més fallers que aposten per la tradició, per la qualitat i per vestir amb orgull allò que ens identifica. La revolució ja no és silenciosa: és visible, viva i compartida.

La Vila va ser pionera als anys 80, trencant amb el típic traje de cucaracha que marcava el reglament i apostant per una indumentària més tradicional. Encara hui algun faller el manté, però aquella aposta va obrir camí. Altres com Mocador han mantingut el clàssic vestit de llaurador amb blusó negre i mocador de quadres al cap, símbol d’una identitat que no vol perdre’s.

Amb el reglament actual de la Federació Junta Fallera de Sagunt, la norma és clara: els homes han d’anar amb el cap cobert. D’ací l’auge dels mocadors, rodines, barrets i monteres que, de colp, han fet que l’home faller recupere espai en la imatge visual de la festa. Tant, que ja són habituals a l’exposició de fotos de Sayas, on fa uns anys quasi no apareixien.

Apropar tendències i recuperar tradició

Tot açò no és casual: és gràcies als indumentaristes de Sagunt i comarca i als comerços locals, que han apostat per una indumentària digna d’un patrimoni mundial, apropant tendències i recuperant tradició amb un afecte enorme pel detall. És un orgull vore com fallers i falleres del Camp de Morvedre fan més rics i vistosos els passacarrers, respectant el que som i reivindicant que el patrimoni també es construeix des d’ací.

La indumentària fallera no és només roba: és un llenguatge que parla de nosaltres, de d’on venim i de com evolucionem. En un moment en què el patrimoni immaterial necessita demostrar que està viu, l’esforç per recuperar i dignificar les peces tradicionals és una declaració d’intencions. Quan un home decideix abandonar el traje de cucaracha per recuperar la faixa, el mocador o la montera, està fent molt més que vestir-se per a un acte: està reivindicant identitat i respecte per una història que també és la seua. I això, per fi, comença a notar-se als carrers.

Trencar estereotips

D’altra banda, el creixement de la cura estètica entre els fallers trenca amb estereotips antics que assignaven el protagonisme visual només a les dones. Ara els homes també volen lluir, també busquen coherència històrica i també aporten color, textura i personalitat a la festa. Aquesta evolució no sols ha democratitzat la imatge de la indumentària, sinó que ha donat ales a indumentaristes locals i ha reforçat un comerç de proximitat que manté viva la tradició. Quan un passacarrer del Camp de Morvedre és un mosaic de mocadors, jupetins i teixits treballats, la festa sencera s’enriqueix.