La faceta musical d'Antonio Chabret

Que Antoni Chabret va dedicar part del seu temps a la interpretació i a la composició musical era prou conegut en la pròpia època del nostre cronista. Referent a això, pot llegir-se en la necrològica de 1907, que li dedica la revista La Medicina Valenciana:

“Artista per temperament i fogós per caràcter, va rendir a la música fervorós culte, interpretant magistralment en el piano les més difícils composicions dels més famosos mestres. Però no sols era el piano l'instrument que Chabret es valia per a donar mostra de la seua competència musical: ell mateix executava una melodia amb la flauta o interpretava una simfonia amb la guitarra, traient de tots estos instruments sublims harmonies i melodies sentimentals”.

Cinquanta anys més tard, en 1957, en el número que la revista del Centre Arqueilògic Saguntí, Arse, dedica a Chabret pel cinquantenari de la seua mort, el fill del cronista, Juan Chabret Bru i el músic Joaquín Rodrigo, escriuen sobre la seua faceta musical. Diu el seu fill: “[…] la guitarra, de la qual va ser un verdader mestre, creant i discutint amb convincents raonaments, fins i tot amb guitarristes tan extraordinaris com Tàrrega a qui havia donat les primeres lliçons, i mètodes de pulsació d'este instrument, d'això soc testimoni […]”.

Antoni Chabret tenia familiars en Vila-reial i allí, amb una certa freqüència, viatjava. D'estes visites tenim fefaent constància per l'article que va publicar en eixe mateix número de la revista Arse Carlos Sarthou Carreres: “La meua casa paterna en Vila-real dels Infants, era una alqueria amb hort i jardí, més un emparrat secular que acollia l'escenari de les nostres festes familiars, de les quals no era exempta la família de Chabret, i les freqüents visites del meu tio Antonio sempre ràpides i inesperades, i les més detingudes de la seua filla, Adelita, que solia passar alguns dies amb les meues germanes…Les visites del meu inoblidable tio, arqueòleg, historiador, músic i poeta (a més de metge), eren quasi sempre per a grates xarrades”.

Comptem, de moment, amb les següents obres musicals –algunes incompletes- d'Antoni Chabret:

-Dos marxes fúnebres: La Dolorosa i El llanto.

- Una marxa regular: La Asunción.

-Una gavota: Adelita.

- Un motet a tres veus: O vos Omnes.

-Una tarde al Castillo de Sagunto. Capritx per a violí, violoncello i piano.

-Una Polonesa per a banda.

-Ave María per a tenor i Orquestra.

-Vals lento per a quintet de vent.

Es troben en l'Arxiu de la Societat Musical "Lira Saguntina".

Algunes d'estes obres serien interpretades amb posterioritat a la mort de Chabret. Així, veiem en un programa de festejos en honor de Santa Cecilia de l'any 1930, com, una de les peces previstes, corresponia a la gavota, Adelita, d'Antoni Chabret.

Cal ressenyar també la creació d'un quintet de corda del qual va formar part el propi Chabret com a intèrpret de violoncello, i per al qual va compondre un minuet titulat El porche, del qual només coneixem el seu títol.