Faura mereix més transparència, respecte i participació real

Fa poques setmanes, el nostre grup va votar en contra dels comptes presentats pel govern municipal per al pressupost d’enguany. Però, si volem ser justos, cal començar per una qüestió prèvia: no és gens normal aprovar uns pressupostos al mes de març, amb més de dos mesos d’exercici ja consumits. Aquest equip de govern ens té acostumats a aquesta situació, però és necessari alçar la veu i posar el focus en aquesta anomalia. No és el funcionament que correspon a una institució que aspire a funcionar correctament.

A més, el pressupost de Faura no ha estat negociat amb ningú. El PSOE té majoria absoluta i, amb aquesta majoria, aprova allò que considera sense necessitat —ni voluntat— de consultar res amb ningú. Des de Junts per Faura hem estés la mà en nombroses ocasions per a treballar conjuntament aspectes municipals: des de l’elaboració del pressupost fins a reglaments o l’aplicació d’acords aprovats via mocions. Sempre. Però, darrere de les paraules amables, sempre hi ha hagut una porta tancada que ha impedit qualsevol participació real per part nostra en l’activitat municipal. Un dels principals motius de la nostra oposició és la falsa aparença de participació que representa el pseudo-projecte de pressupost participatiu impulsat pel govern local. Es tracta d’una eina amb una web poc transparent —on els grups municipals ni tan sols tenim accés al contingut—que convida el veïnat a aportar idees sense cap garantia sobre com ni quan es duran a terme aquestes propostes. Un pressupost participatiu ha de ser, realment, participatiu. Participar significa convocar audiències públiques, permetre el debat i la confrontació d’idees, destinar una part concreta del pressupost (al voltant d’un 2%) a aquestes propostes i fer-ne un seguiment transparent. La resta és maquillatge: una participació merament cosmètica posada al servei del govern. Fum.

En un altre ordre de coses, el nostre grup també va posar damunt la taula els canvis en el festival FaurArt. Sense entrar en el fons de la decisió —tot i que tenim dubtes al respecte— volem centrar- nos en les formes i en una transparència clarament insuficient. Aquest festival va nàixer fa molts anys gràcies a l’impuls veïnal: la iniciativa d’uns pocs que, amb moltes dificultats, van posar en marxa un projecte que, amb el temps i la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació, ha esdevingut un referent del qual tot el poble se sent orgullós. Sincerament, pensem que no era aquesta la manera de posar-hi punt final. Cal cuidar el “com”, encara que es discrepe en el “què”. Espais com aquest, especialment quan naixen de la implicació del veïnat, mereixen respecte i agraïment cap a qui en va posar la primera pedra. Al darrere d’aquestes decisions veiem formes de fer que no compartim: actituds hostils, difícils d’entendre i, sobretot, una evident doble vara de mesurar. Una doble vara escandalosa en situacions similars dins del poble de Faura. Com gestiona, per tant, el govern local les col·laboracions amb altres entitats veïnals?

Aquest tarannà de l’alcaldessa i del seu equip no és nou, i no ens agrada. Creiem que el govern local té molt a millorar a l’hora d’integrar la participació de les entitats en el dia a dia del poble. Pel que fa a les xifres, no ens estendrem, entre altres coses perquè encara no disposem de tota la informació, tot i haver-la demanada detalladament. Però sí que plantegem una qüestió: serà el govern igual d’exigent i estricte, per exemple, amb els festejos taurins i les penyes de bous? S’aplicaran els mateixos criteris a tothom? O tornarem a veure la mateixa doble —o triple—vara de mesurar?

En definitiva, els faurers i faureres tenim al capdavant del nostre poble un govern que mostra signes clars d’esgotament: un govern que no escolta i que gestiona malament la crítica i la discrepància. Falta un any per a les eleccions. Un any per a decidir si volem continuar així o apostar pel canvi. Si volem continuar amb l’escola aturada, amb instal·lacions esportives inutilitzades, sense informació sobre el projecte de les línies d’alta tensió, amb un nou centre mèdic promés que ha quedat en l’oblit, o amb un auditori de la Corbella que només reapareix cada quatre anys per a rascar uns vots. I, sobretot, si volem un govern obert, dialogant i participatiu, o un govern que exclou i aparta qui pensa diferent.