El professorat valencià: dues dècades entre retallades, congelacions i pèrdua de poder adquisitiu

Des de la crisi del 2008 és un fet inqüestionable que el professorat valencià ha perdut nivell adquisitiu en una proporció més gran que els d'altres comunitats autònomes. Durant anys aquesta idea s'ha repetit en debats educatius, campanyes electorals i negociacions sindicals. Però què va passar realment?. L'evolució salarial dels docents de la Comunitat Valenciana en les darreres dues dècades és força complexa. El primer gran punt d’inflexió va arribar el 2010. En plena crisi financera, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar una reducció mitjana del 5% del salari dels empleats públics. Els docents valencians, com la resta de funcionaris espanyols, van veure reduït el sou nominal per primera vegada en dècades. A aquesta retallada el va seguir la congelació salarial del 2011.

La següent etapa va estar marcada pels ajustaments impulsats pel Govern de Mariano Rajoy. Encara que no hi va haver una nova retallada lineal equivalent a la del 2010, sí que es van acumular mesures amb fort impacte econòmic i laboral: eliminació de la paga extra de Nadal del 2012, increment d'hores lectives, majors ràtios a les aules i anys de contenció salarial. Per a molts docents, aquells anys van consolidar una pèrdua de renda real que encara hui es manté.

A la Comunitat Valenciana l'acusació recurrent de part de l'oposició i alguns sectors educatius és que durant els anys del Govern del Botànic, format pel PSOE i Compromís, es va produir un deteriorament salarial. Tot i això, les dades disponibles apunten a una realitat diferent: no hi ha evidències d'una rebaixa salarial autonòmica específica per al professorat valencià durant aquest període. El Botànic, que va governar la Comunitat Valenciana durant 2015 i 2023 va heretar el infrafinançament a què el va sotmetre el govern central i tot i així va centrar els seus esforços retributius a desbloquejar i abonar els complements autonòmics i drets que havien quedat suspesos o retallats durant els anys de crisi i el mandat de Mariano Rajoy. La pèrdua històrica de poder adquisitiu no s'ha compensat en tots aquests anys i l'augment de la inflació, especialment des del 2021 i el 2022, per la pandèmia del COVID i la invasió russa a Ucraïna fonamentalment, van agreujar el problema.

Inicio de la huelga de profesores en el IES Camp de Morvedre de Sagunt

"Simplificar el problema"

Ara bé, reduir el conflicte educatiu només al salari i dir que les vagues es fan només quan governa el PP seria simplificar el problema. Quan hi ha governs del PP a la Generalitat Valenciana es fa més evident perquè prioritza l'escola concertada sobre l'escola pública i propicia una manca de comunicació i interès per donar solució als problemes de l'escola pública. A la pujada de salaris i la recuperació del poder adquisitiu s'hi sumen altres demandes que millorarien substancialment l'educació pública. Es demana una baixada de la ràtio en unes aules massificades a totes les etapes educatives; reducció de la burocràcia excessiva per centrar-se en la tasca pedagògica; augment i estabilitat de les plantilles per avançar en una inclusió educativa real que afronte la diversitat de l’alumnat; recursos per a la formació professional que perd força a favor dels centres concertats; modernització dels centres que estan obsolets i climatització per pal·liar les altes temperatures; i, és clar, defensa i suport institucional al valencià. 

Problemes cronificats

Des de la meua pròpia experiència puc confirmar que els problemes a què s'enfronten els nostres docents cada dia són heretats, cronificats i ajornats en el temps. La vaga és un acte de dignitat i valentia i no un caprici com ens volen fer veure els dirigents polítics de PP i VOX. Amb aquesta actitud no aconseguiran enfrontar famílies i docents perquè tots dos saben que les seues demandes són necessàries per garantir una educació de qualitat. L'actual Consell insisteix en l'augment de la despesa educativa en els pressupostos que acaba de presentar, però una part de la discussió segueix sense resoldre's: quants diners acaben realment reforçant l'escola pública, quants es destinen a l'ensenyament concertat i com es distribueixen aquests recursos.

Enfront dels que consideren que la vaga és un instrument legítim però qüestionen el moment escollit, convé recordar que una vaga només compleix la funció quan té capacitat de generar impacte. Cap sector -ja siga el transport, la sanitat o l'educació- convoca mobilitzacions quan passen desapercebudes o no tenen repercussió.

Manifestación educativa en Sagunt

El Consell ha disposat de prou temps per abordar moltes de les reivindicacions plantejades. Amb els pressupostos ja encaminats i després d'un curs sencer sense solucions a nombrosos problemes, el professorat ha optat per situar la pressió a la recta final del curs, precisament quan la seua veu pot ser escoltada. Perquè la preocupació de fons continua sent la mateixa: que l'estiu passe sense avenços reals i que el curs vinent arrenque exactament amb les mateixes mancances que l'anterior.

Més enllà del calendari escollit, el debat de fons continua sent un altre: la defensa d'una educació pública forta, digna i amb prou recursos.

Amb moltes reivindicacions encara pendents de resoldre, el professorat valencià manté un pols amb el Consell que va més enllà de la pujada salarial i advoca per un model educatiu públic de qualitat.

Exemple d'unitat, perseverança i dignitat

La lluita, recolzada àmpliament per la comunitat educativa, és un exemple d'unitat, perseverança i dignitat que no sols defensa el present, sinó també el futur de l'educació pública. 

Tampoc no es pot deixar d'esmentar que, a l'hora d'escriure aquestes línies, arriben notícies d'un nou bloqueig en les negociacions des de la Conselleria d'Educació, cosa que augmenta la incertesa sobre com acabarà aquest conflicte i ja situa el focus en una quarta setmana de vaga.

A això s'hi afegeix una situació especialment indignant viscuda durant les mobilitzacions: l'agressió patida per una professora jubilada per part d’un agent de la policia nacional. Qualsevol episodi de violència o actuació desproporcionada contra els que exerceixen el seu dret a la protesta mereix ser assenyalat i aclarit. Els que participen en mobilitzacions laborals i exerceixen un dret fonamental com la vaga ho han de poder fer amb garanties i sense patir agressions ni intimidacions.

Tot això no fa més que reforçar la sensació que el conflicte continua lluny de resoldre's i que la comunitat educativa continua esperant respostes.