Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Concurso de Microcuentos de Levante-EMV: Estos son los textos premiados en 2026

El talento ha vuelto a quedar patente en el XVII Concurso de Microcuentos que organiza la delegación de Levante-EMV en el Camp de Morvedre

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda.

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda. / Levante-EMV

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Mónica Arribas

Mónica Arribas

Sagunt

El talento ha vuelto a quedar patente en el XVII Concurso de Microrrelatos  que organiza la delegación de Levante-EMV en el Camp de Morvedre con tal de incentivar la creación literaria y la capacidad de síntesis, tanto en castellano como en valenciano.

Alumnado de tercero a sexto de primaria ha dejado volar su imaginación a raíz del tema propuesto este año, 'mi barrio'. Pero también lo han hecho personas con capacidades intelectuales diferentes, como Ángel Berman Escobar, un usuario de la cooperativa saguntina Socoltie que ha visto reconocido su bonito microcuento con una distinción.

El jurado integrado por Francesca Gimeno, Fina Mateu y la poetisa Roser Furió ha evaluado los textos en valenciano mientras los escritores Ruth M. Lerga, Alberto Rey y Olga Salar han hecho lo propio en castellano, si bien los premios de esta última categoría de tercero de primaria han quedado desiertos ya que los relatos enviados no se ajustaban a las características demandadas, entre ellas, la condición de ocupar 75 palabras o menos.

Los ganadores podrán acudir este jueves, día 11, a recoger su diploma y diversos regalos a la delegación de Levante-EMV situada en la calle Camí Reial, 40,1º de Sagunt. O, en todo caso, este viernes, día 12. Preferiblemente podrán acudir por la tarde, de 16,30 a 20,30 horas. Allí les estarán esperando sus diplomas, además de distintos obsequios facilitados por la empresa Sel Sel, Levante-EMV y el Ayuntamiento de Sagunt.

Estos son los textos reconocidos este año:

Distinción especial:

"El barrio que yo soñaba"

Érase una vez cuando yo era pequeño, en casa éramos socios de las fiestas de mi barrio.

Yo quería disfrutar de las actividades que organizaban, como los juegos tradicionales, concurso de disfraces, la merienda … Pero yo me ponía triste porque no me dejaban participar en nada y me sentía rechazado.

Ahora me he hecho mayor y me gustaría que a nadie le pase lo mismo. Todos somos iguales para disfrutar de nuestro barrio.

Sigo soñando.

Ángel Berman Escobar-Usuario de la cooperativa Socoltie

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda.

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda. / Levante-EMV

Textos premiados en valenciano

3er primària

1."El poble que contava somnis".

Benifairó de les Valls era un poble menut, però guardava històries gegants. Els avis parlaven de guerres, camins i secrets; els xiquets escoltaven amb els ulls oberts com finestres. Entre muntanyes, escola i natura, cada carrer tenia una veu. Un dia, Noa va acolorir el conte i el poble va descobrir que també sabia somiar. Des d’aleshores, cada dibuix mostrava records i feia créixer noves aventures al cor de tots.

Noa Fernández Gozálvez- CEIP L’Ermita de Benifairó de les Valls

2. Sense títol.

Al meu barri hi ha una casa amb rajoles però sense pintar de color i en una altra, hi ha un bou pintat a la paret que per les nits diuen que canvia de moviment, però per a no ficar-me en problemes jo no dic res. També en la casa de rajoles tenen uns cullerots i un peix. Al carrer hi ha una gata blanca que és de Greta, amb el poder del xantatge magistral.

Pau Los Santos Roger - CEIP Santa Anna de Quartell

3.Sense títol.

En el meu carrer hi ha un camí roig que quan es fa de nit es converteix en una serp. La finca en la que visc no té ascensor per això cada vegada que puge les escales, les cames se fiquen musculoses com les muntanyes que rodegen Quartell. L’avinguda està plena de cases i xiquets, i algun bar també. No passen molts cotxes i tenim La Guàrdia Civil davant.

Marouan Chetta- CEIP Santa Anna de Quartell

4rt de primària

1. "El meu barri"

El meu barri està fet de moltes coses. Les parets estan fetes amb vidres, les escaleres estan flotant i hi ha un muntó d’animals; alguns que no existeixen i altres que sí. També hi ha un portal per a anar dins d’una altra galàxia. Està ple d’arbres, bitxos com papallones i marietes, i de núvols. És molt bonic. El més impressionant és que té molts llibres per a imaginar.

Natàlia Cardo Martí -Colegio San Vicente Ferrer-FESD Sagunt

2. "Els sopars del meu barri"

Desde fa dos anys, al meu barri quedem una vegada al mes per a fer un sopar al garatge del meu veí Toni. Aquesta vegada és especial perquè ha vingut una nova família i tinc moltes ganes de conéixer-la, ja que mon pare m’ha dit que hi ha una xiqueta de la meua edat. ¡És esta nit! – cridava molt emocionada. Per sopar vàrem fer barbacoa i la meua nova amiga i jo ho passarem molt bé jugant.

Emma Prats Doñate - Colegio San Vicente Ferrer-FESD Sagunt

3. "El meu barri"

El meu barri s’anomena el barri de la felicitat, perquè sempre tots ens ajudem. Quan necessitem uns ous, sempre ens ajuden. Nunca fallen. Avui van a fer una casa nova. Tots van ajudar a la nova persona per a que ningú se senta mal. Quan va vindre la nova persona, le van a apoiar i se va sentir molt còmoda. Era una abuelita amb una sonrisa carinyosa i l’ajudaren sempre a tots els necessitats.

Leyla Carrasco Porras - Colegio San Vicente Ferrer-FESD Sagunt

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda.

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda. / Levante-EMV

Cinquè de primària

1. "El meu barri no és normal"

Al meu barri no hi ha res normal: les cases estan deformades, els carrers inclinats i els restaurants, plens de menjars extravagants. Llevant això, tot és perfecte. Molt poca gent visitava el poble, ja que sols era conegut per les seues coses anormals. Tots els que vivien a aquest barri eren feliços, i això era l’important. I el que s’aprén amb aquesta història és que res és normal i mai ho serà. Fi.

Arnau Miró Albors - CRA Benavites-Quart de les Valls

2. "El meu barri en festes"

El meu barri en festes s’ompli de gent, de música i d’ambient. La gent passeja pel poble amb les seues amistats i familiars. Després del bou, la gent ix al carrer a berenar coques del forn del poble, que oloren tan bé. Els xiquets berenen entrepans de Nocilla. Els xiquets juguen i corren pel poble. A la nit, la gent ix de festa; els carrers brillen i s’omplin de música.

Lola Chuliá Forner- CRA Benavites-Quart de les Valls

3. "El meu barri"

El meu barri és el Raval de Faura perquè estem fora del casc antic. És un barri molt tranquil. Tenim el camp de futbol, piscina, botigues, bars i moltes cases. En festes hi ha un dia que el bou només passa pel nostre barri i quan és estiu la gent ix per la nit al carrer a prendre la fresca i aprofiten per a xafardejar.

Xavi Paradís Alcázar- CEIP L’Ermita de Benifairó de les Valls

Sisè de primària

  1. "El meu barri"

El meu barri és original.

Visc a una finca anomenada el vaixell, on jo soc el capità i me imagine que vaig navegant per les muntanyes fetes d’aigua. La meua família i jo, explorem tot el que hi ha per davant, juguem, riem i ens divertim tots junts al meu barri. I dins de la finca, estàn tots els passatgers feliços. En les muntanyes d’aigua, hi han monstres marins, però jo sempre m’encarregue d’esquivar-los.

Nicolás Sabio Blasco- CEIP Santa Anna de Quartell

2. "El meu barri"

Hui he anat amb la meua família al bar del meu barri. He eixit de casa i he sentit com l’aire de Llevant i Tramuntana m’ha despertat. De camí he trobat uns tarongers que feien goig. Els meus veïns com sempre ahí estaven, a la fresca. També he trobat amics que quan he acabat d’esmorçar hem anat tots junts a jugar al poliesportiu.

Maria Alepuz Vila- CEIP Domínguez Roca de Petrés

3. "El millor carrer"

El meu carrer és el millor perque està al mig del poble i dona a dos carrers. Si hi ha guerra en una part, em mude a l’altra. Sabeu quin és? El carrer del mig! Tinc accés a tot i per això és el meu favorit. En ell visc moltes aventures, per exemple, quan vam passar una hora fent curses en bici amb el meu germà! Si alguna persona el vol, ja sabeu la resposta: No!

Cristóbal Navarro Ros- CEIP La Muralla de Canet d’en Berenguer

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda.

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda. / Levante-EMV

Textos premiados en castellano

4º primaria

  1. "El silencio del barrio"

Sofía tenía diez años. Le gustaba bajar a la plaza de su barrio a jugar pero siempre estaba sola, los niños se quedaban en sus casas viendo la televisión. El barrio siempre estaba en silencio. Entonces, se le ocurrió un plan: bajaría los plomos del ayuntamiento y así, las casas se quedarían sin electricidad. Cinco minutos más tarde, se escucharon pelotas botar y niños reír. El barrio recuperó la vida y Sofía volvió a sonreír.

Sofía Garrido Colmenero - Colegio San Vicente Ferrer-FESD Sagunt

2. "La tropa niñez"

Era verano y una panda de niños del casco antiguo de Sagunto decidieron hacer una combinación de guerra de globos de agua y escondite. En el barrio mola mucho jugar porque no pasan coches y además tiene la montaña pegada a sus casas, lo que es igual a… buenos escondites. A los 30 minutos estaban chopados pero muy fresquitos y contentos por sentirse afortunados de poder vivir en un privilegiado y seguro barrio.

Pau Ferrer García - Colegio San Vicente Ferrer-FESD Sagunt

3. "Mi barrio millonario"

Un día en mi barrio me levanté y todo había cambiado todo ya  no era un barrio normal ahora era millonario antes tenía una moto vieja y ahora tenía un  superdeportivo antes  tenía una casa destrozada ahora   tengo una mansión   de  tres metros de altura todas  las casas del barrio  median tres metros de altura y tenían un    superdeportivo  en  sus garajes antes jugábamos 

Leonardo Pastor Hurtado - Colegio San Vicente Ferrer-FESD Sagunt

5º primaria

  1. "El barrio del libro"

Soy Bárbara y estoy en un barrio y es muy raro porque en cada esquina hay libros. Hasta en el cielo hay gente sentada o tumbada leyendo. Es un poco raro, pero es muy divertido porque los libros los puedes coger si tienes una tarjeta y esa tarjeta parece el futuro. Lo mejor es que es gratis y yo siempre cojo el libro de la flor juguetona. ¡Es muy divertido el libro!

Sarah Skot Leigue- CEIP Santa Anna de Quartell

2. "El mejor día de mi barrio"

En un pueblo vivía una niña muy divertida. Pero en su barrio los niños solo jugaban con el móvil. Cada día se aburría más y más.

Hasta que un día todo cambió: un niño llamado Mateo se había mudado a una casa del barrio. Lia emocionada fue a hablar con Mateo. Lia le preguntó si quería jugar con ella. Mateo dijo que sí. Los otros niños que vieron cómo jugaban, quisieron jugar con ellos.

Lia Giménez Vilalta -CRA Benavites-Quart de les Valls

3. "Mi barrio"

Había una vez una niña que vivía en un barrio llamado Amelina. Ella vivía muy feliz hasta que un día, unos ladrones invadieron el barrio. En este barrio, los vecinos estaban muy unidos, trazaron un plan y se pusieron todos en marcha para atrapar a los ladrones. Yo también vivía allí y me tocó hacer una distracción para que pudieran atraparlos. Y así, los atrapamos a todos y el barrio volvió a ser como antes.

Anna Tel Pañego

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda.

Logo del concurso diseñado por Xavi Sepúlveda. / Levante-EMV

6º primaria

  1. "Un parque moderno"

Todos los días se sientan encima de mí, se balancean y se van, o se sientan, hablan y se van. Contemplo cómo los árboles se balancean con el viento o escucho cómo las personas discuten o caminan. Los días pasan y yo sigo aquí, esperando a que me reemplacen como siempre hacen.

¡Qué duro es ser un columpio en un parque moderno!

Jimena Bonilla Martínez - CEIP La Muralla de Canet d’en Berenguer

2. “Lupe y los animales del Barrio”

Lupe mi vecina vivía pendiente de todos los de la finca. Desde su ventana criticaba a todos, sobre todo si tenían animales. Cuando llegaron unos vecinos nuevos con un Chihuahua travieso y un gato inquieto, protestó durante días. Después desaparecieron calcetines, amanecieron macetas rotas y el gato paseaba por los balcones como un rey. Lupe juró denunciarlos hasta que encontró al perro apoyado en sus pies. Desde entonces siguió cotilleando, aunque siempre llevaba chuches escondidas en el bolsillo.

María José Romero- CEIP Vilamar del Port de Sagunt.

3. "Fado"

Hoy me lo he vuelto a encontrar. Siempre que me ve se alegra, no más que yo. Algunas veces ayudamos a su dueño, mi vecino. Fado es su perro guía. En nuestro edificio nos ayudamos unos a otros. Y eso me hace feliz.

Bárbara Vosrhkova - CEIP Vilamar del Port de Sagunt.

Tracking Pixel Contents