Lluís Guarner i el Camp de Morvedre

El 26 d'agost d'este any 2026 es complix el 40 aniversari de la mort de l'escriptor Lluís Guarner, un poeta i assagista que va mantindre una estreta relació amb la nostra comarca, més concretament amb La Vall de Segó i la localitat de Benifairó de les Valls, on encara es conserva la seua casa d'estiueig que va llegar, abans de morir, a la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt.

Per a commemorar este aniversari, l'Ajuntament de Benifairó de les Valls ha programat un acte, de la mà de la seua regidora de Cultura, Adela Alba, el diumenge 4 d'octubre, que consistirà en una conferència sobre la seua vida i obra, a càrrec del seu biògraf, Juan Antonio Millón, una exposició de panells sobre poemes seus i un recital de poesia amb música de Magenti-Murillo Brass Trio Ensemble. Tot això a la Casa de Claudio Sánchez Coello de la localitat.

L'origen de la relació de Guarner amb el Camp de Morvedre està en la seua mare, María Dolores Pérez Musoles, natural de la vila de Faura -el seu pare, Romualdo Guarner Jornet, era de La Pobla del Duc-, encara que Lluís va nàixer al carrer Campaners de València, al costat de la Catedral, en un immoble desaparegut que hui ocupa la Plaça de la Reina.

Burgesia agrària valenciana

La seua família pertanyia a la burgesia agrària valenciana i comptava amb diversos béns immobles que comprenien diverses terres a Almenara, Benifairó, Faura, Sagunt i La Pobla del Duc; dos magatzems de taronges en l'estació ferroviària de Les Valls; i cases en les viles de La Pobla, Faura i Benifairó, on passava els estius, les vacacions i les convalescències de les seues malalties.

En 1934 l'Ajuntament de Faura va retolar un carrer del poble amb el nom de 'Luis Guarner Pérez' i el 18 de setembre d'eixe mateix any li escriu a Guarner -que en aquells dies es trobava de professor en l'Institut de Badalona- el president del consell local de Primera Ensenyança de Faura, Enrique Alfonso, donant-li les gràcies pel regal de 24 volums, amb destinació a la biblioteca circulant de l'escola nacional de xiquetes de Faura, i pels exemplars de la seua biografia de Castelar, que van ser distribuïts entre els escolars.

Teatre de la naturalesa

També a Faura, el 23 d'agost de 1935, es celebrà un acte, organitzat per Lluís Guarner i l'Ajuntament per a commemorar el III Centenari de la mort de Lope de Vega. A les onze del matí, els alumnes de les escoles van descobrir una làpida commemorativa; a les dotze, es va realitzar una manifestació en la qual participaren xiquets i xiquetes d'ensenyança primària i en la qual es trobava un grup d'escriptors i intel·lectuals. En un entarimat va llegir l'Alcalde, Juan Amer, una salutació i unes paraules d'homenatge i es va descobrir una placa de retolació de la plaça dedicada a Lope de Vega, obra de l'escultor Alfonso Gabino, en marbre i bronze. Després va parlar Fornet i més tard Guarner, i va acabar l'acte amb vives a la República. Després d'un sopar als jardins de la casa de Guarner en Benifairó, a les deu de la nit va tindre lloc la representació teatral de Fuenteovejuna, per la companyia que dirigía Max Aub, 'El Búho. Teatro Universitario de Valencia', al carrer Alcalá-Zamora, que forma una costa, i en la part baixa ficaren l’entaulat, en el qual es va instal·lar el decorat ex profeso i un "pati de butaques" amb les cadires portades pels veïns, donant una sensació de teatre de la naturalesa, del qual tots van quedar admirats.

Homenatge

A l'octubre de 1957, un nodrit grup de personalitats de les Lletres Valencianes es va reunir en l'hort de la casa de Guarner en Benifairó de les Valls, per a retre homenatge a la memòria del poeta Vicente Wenceslao Querol. I cal ressenyar que Guarner va participar amb textos en diverses publicacions locals, com en els Llibrets dels festes patronals de Benifairó de1964 ('Festes valencianes') i de 1976 ('Repic de festa grossa').

Ací a Sagunt participa en 1956 en els IV Jocs Florals de Sagunt i va obtindre la Flor Natural del certamen pel seu poemari, que presentà sota el lema 'Saguntum', que quedarà inèdit. També a Sagunt participarà, al següent any, en el Homenatge literari a Sagunt, ofert pels poetes valencians -el 27 de juliol de 1957, en el Teatre Romà, en el qual van participar, entre altres, Joan Valls, Joan Fuster, Xavier Casp o Vicent A. Estellés, i va ser promogut i organitzat per don Santiago Bru i Vidal-, aportant la seua composició: 'Ni ahir ni demà. El etern. Homenatge a Sagunt'. En 1965 Guarner abandona l'Institut Ribalta de Castelló i es trasllada a treballar a l'Institut de Batxillerat de Sagunt, on estarà cinc anys, en els quals participarà de la vida cultural i editarà en la revista del Centro Arqueológico saguntino, Arse, l'article: 'Los recuerdos de Sagunto en la obra de Lope'.

Passió literària

Hui el seu cos està enterrat en el mausoleu-panteó dels Pérez-Musoles del cementeri municipal de Faura, en el vessant d'una muntanya de La Vall de Segó, des d’on es veu extensament la mar, i la seua obra reitera davant la cultura una invitació renovada de curiositat, estudi i passió. Eixa passió literària que va saber imprimir a la seua obra i a la seua vida i que hui conforma el seu llegat a la posteritat.