Fa un temps que col·leccione paraules. Vaig començar esta passió arran l’enèsima lectura del meravellós Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, una obra que amera el lector no sols d’emocions i paisatges sinó també de poesia, amb un lèxic que és un preuat regal per a la ment i l’ànima. De fet, ‘amerar’ va ser una de les primeres paraules de la meua llibreta ‘Els mots més estimats’ i (com és de curiós!) va ser posar-la-hi negre sobre blanc i brollar, del record i les lectures acumulades, un salt d’aigua ple de vocals i consonants tot formant una simfonia de paraules boniques.
Teuladí, flassada, sàssia, molsa, melangia, giragonsa, cossi són les primeres paraules boniques que em venen al cap d’una familia que ha anat creixent a poc a poc incorporant d’altres com flaire, merenga, remembrança, alenar, migjorn, nuar, cove, aviram.... D’altres com pebrassos, panderola, rossella, xurull, cossinogues o xalar em recorden persones concretes o la meua pròpia infantesa. No hi ha cap criteri, ni semàntic ni literari per a incorporar noves paraules a la col·lecció, solament el plaer d’aprendre i d’honrar la llengua amb la qual vaig aprendre a llegir i escriure, dos dels plaers que tenen el do d’ajudar-me a ser jo.
No hi ha cap criteri, solament el plaer d’aprendre i d’honrar la llengua amb la qual vaig aprendre a llegir i escriure.
I sabeu el millor de tot? Que no soc l’única, ni de bon tros. Fa uns mesos li vaig confessar el meu secret lingüístic a Josep Lacreu, qui escrupolosament ens regala en este diari ‘La paraula del dia’ i, calmadament, va obrir el seu mòbil i va començar a passar pantalles plenes de termes com jo mai havia vist. ‘Ho faig des de fa anys’ va dir entre rialles. Cadascú tenim les nostres paraules, les que ens agraden, ens fan recordar, formen part de nosaltres i no volem que es perden. Paraules riques, antigues, silencioses, sorolloses, llargues i curtes... Paraules que no hem d’oblidar mai.
