06 de agosto de 2009
06.08.2009

Contra el valencià i la paraula donada

06.08.2009 | 02:33

Francesc Esteve

Hauria estat, sens dubte, la campanya més efectiva per la promoció del valencià. La nova Llei d´ordenació i gestió de la funció pública valenciana, hauria hagut d´incloure allò que s´ha anomenat el «requisit lingüístic»: la capacitació dels aspirants a funcionaris i empleats públics en la llengua pròpia, acreditada en les oposicions i proves de selecció en general. En la situació actual, podem dir sense por d´equivocar-nos que poques mesures demostrarien més la utilitat de la llengua que fer-la un requisit per a ser empleat de la Generalitat o dels ajuntaments i facilitar així que funcionen en valencià. Després de 14 anys, l´aprovació d´un nou text legal permetia mantenir l´esperança que s´hi inclouria la capacitació lingüística. Per diversos motius: primer, per homologació, ja que totes les altres comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà ja fa dècades que l´han legislada i posada en pràctica. Segon, perquè al País Valencià ja s´aplica en l´ensenyament: els aspirants a mestres i professors han d´acreditar conèixer el valencià per a aprovar les oposicions (i d´ací provenen les múltiples sentències de confirmació de Filologia Catalana com a acreditació d´aquest coneixement). I, tercer, perquè tres dels sindicats més importants, CC OO-PV, Intersindical Valenciana i UGT-PV, s´havien compromès a exigir-lo. Fa uns mesos el Govern Valencià del PP va decidir impulsar la reforma de la llei de la funció pública i el primer pas era pactar-ne un esborrany amb els sindicats. El resultat ha estat que, de les tres organitzacions esmentades, només una, Intersindical Valenciana, ha mantingut l´exigència del requisit lingüístic valencià. CC OO i UGT han decidit alinear-se en aquest punt, com en molts altres, amb les posicions del Govern del PP i dels sindicats corporativistes CSIF i Cemsatse. Uns sindicats que defensen que són els ciutadans els qui han d´adaptar-se a la llengua dels funcionaris i no a la inversa. En l´esborrany acordat a la fi de juliol amb aquests sindicats, el valencià és tractat de la manera més escandalosament discriminatòria. S´inclou formalment entre els requisits d´accés (article 53), però amb una excepcionalitat. Mentre que tots els requisits s´han de provar –lògicament— abans de les proves de selecció (ciutadania espanyola o de la Unió Europea, edat mínima, titulació exigida, etc.), per al domini de la llengua pròpia n´hi ha prou a fer uns cursets després d´haver aprovat. És com si un candidat proposés a l´administració que primer li donen la plaça i després ja es comprometrà a obtenir la titulació de llicenciat o el passaport espanyol. I això, no han dubtat a signar-ho els sindicats UGT i CC OO.
Aquesta burla al tracte equitatiu i als drets dels ciutadans es reitera en més articles. En el 88 s´esmenten, entre les obligacions dels empleats públics, «la atención en cualquiera de las lenguas oficiales» una obligació que fa riure –o plorar– perquè quasi cap funcionari de la Generalitat ha hagut d´acreditar que coneix el català ni té cap deure de dominar-lo. De fet, que la Generalitat funciona quasi exclusivament en castellà ja ho proclama l´esborrany de llei de la negociació: el citem en castellà, perquè és l´única versió que n´ha ofert la Generalitat, amb una escrupolosa i evident «atención en cualquiera de las lenguas oficiales» Ara, el fariseisme arriba al màxim en l´article 141.1.b, que esmenta, entre les «faltas muy graves», «toda actuación que suponga discriminación por razón de [...] lengua [...]. És una «falta muy grave» discriminar per raó de llengua, però es mantenen –contra el que fan les altres comunitats autònomes, insistim– totes les condicions perquè tal discriminació continue campant. Un punt també signat per CCOO i UGT. Aquests sindicats van signar el 2003 el Compromís pel Valencià, que recollia l´exigència del requisit lingüístic (vegeu-ho en el web de CCOO: http://www.ccoo.uji.es/notes/2003/mesures.htm). Signaren també el Manifest pel Requisit Lingüístic, que concloïa així de clar: «Proposem a les Corts Valencianes: Que promoguen una llei que modifique l´actual text refós de la Llei de la funció pública valenciana i la resta de legislació valenciana escaient, en el sentit següent: Tots els empleats públics han de conèixer necessàriament el valencià per poder accedir a la funció pública valenciana. [...] El coneixement lingüístic del valencià s´ha d´exigir prèviament a l´accés a qualsevol lloc de treball d´aquestes administracions, com ocorre amb tots els altres requisits».
És difícil trobar més deslleialtat envers la paraula donada, més hipocresia i més falta de respecte pels drets dels ciutadans. I això, en nom d´uns sindicats que s´afirmen defensors dels valors de la igualtat, la solidaritat, el progrés i el País Valencià. Estem segurs que molts dels seus afiliats i simpatitzants, ben compromesos amb aquests valors, s´avergonyiran del doble joc dels seus dirigents i per això els animem a reclamar una rectificació i a assumir el compromís públicament adquirit davant la societat valenciana. O això o haurem de concloure que la paraula de CCOO i UGT no té gens de valor. I que més que els treballadors i els ciutadans, volen representar els interessos corporativistes d´uns funcionaris –en el pitjor sentit del mot— que, com els franquistes, creuen que són els ciutadans els qui s´hi han d´adaptar i els han de servir i no al contrari.
Membre de l´Institut de Política Lingüística d´ACPV

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook