He sentit un discurs del Sr. Mariano Rajoy en què deia, amb molt d'èmfasi i moltes esses que «els únics enemics de les llengües són els qui les prohibeixen i els qui les imposen». Bona frase, sí senyor! Segur que llueix molt en els titulars periodístics. Sobretot en els dels mitjans lleials i afectes. D'acord amb aquest enunciat, i sense ànim de ser exhaustius, podem llistar una sèrie de coneguts i inqüestionables enemics de les llengües, com ara:
(1) La legislació espanyola vigent, que prohibeix explícitament l'ús de qualsevol llengua que no siga el castellà, en un ampli conjunt d'àmbits i situacions, com ara comunicacions ferroviàries i aèries, etiquetatge, documents públics, etc.
(2) La Sra. Esperanza Aguirre, camarada de l'arrauxat i ben recent defensor de les llengües, que presideix una comunitat autònoma que practica una immersió lingüística radical, en què tots els escolars són escolaritzats en castellà, amb total prescindència de quina és la seua llengua familiar. De fet, em sembla que ni tan sols els pregunten quina és la seua llengua familiar. Els obliguen a estudiar en castellà i prou!
(3) La Generalitat Valenciana, que -en complicitat amb sindicats com CC OO- es nega a demanar el requisit lingüístic valencià en l'accés a la funció pública i -per tant- obliga els ciutadans a expressar-se en la llengua dels funcionaris, revertint així l'ordre normal de les coses, segons el qual, hauria de ser qui cobra de l'erari públic qui s'adapta als ciutadans, i no al revés.
(4) La comunitat autònoma de Múrcia (entre moltes altres, incloent-hi la valenciana) que obliga els metges a saber castellà per tal de poder exercir en el territori que administra, malgrat el fet -ben conegut-- que hi ha metges no saben aquesta llengua, i tanmateix tenen una qualitat professional excel·lent, i podrien fer un treball sanitari magnífic. Sembla increïble que per una pura formalitat lingüística, aquestes persones es vegen privades de poder exercir la seua professió allà on volen.
(5) Tots els pares i mares del món, que imposem als nostres fills una o més llengües (generalment, les nostres), sense ni tan sols consultar-los si no preferirien ser educats en un altre dels idiomes del món.
Així doncs, Sr. Rajoy, es veu que els enemics de les llengües som tots (i totes). Ara bé, també cal dir que no tothom arriba a extrems com el de vos mateix, que ignoreu violentament la llengua del lloc on heu nascut, i quan viatgeu a Galícia, imposeu a tort i dret l'únic idioma que sabeu parlar, mentre probablement -i en la intimitat -- sospireu i somieu el moment en què pugueu finalment prohibir - si pot ser, per decret-- tota llengua que no siga el castellà.
