A principi dels anys setanta va fer furor un llibre d´Erich Fromm anomenat La por a la llibertat. En ell Fromm intentava comprendre perquè el gaudiment de nivells superiors de benestar que proporcionava el progrés material de la societat industrial moderna no havia alliberat l´home dels lligams i servatge de la societat tradicional. El progrés material no avançava en paral·lel al progrés de l´esperit. L´home fugia de la llibertat i renunciava a prendre la seva vida en les seves mans. En l´àmbit universitari, i malgrat les resistències socials i els obstacles econòmics, hem i estem guanyant, amb esforç però amb tenacitat, la batalla de la llibertat i l´autonomia universitaris. Ens falta, però, escometre amb resolució la lluita per la excel·lència intel·lectual i per la igualtat a tots els nivells, i no només de drets, també de fet. Aquest es, al meu parer, el vertader rerefons del discurs d´inauguració del curs acadèmic 2009-2010 que va fer, fa uns pocs dies, el nostre Rector de la Universitat de València, Francisco Tomás i Vert.

Un discurs molt sentit i emotiu en el qual el Rector reclamava a la comunitat universitària present en l´acte un impuls vigorós de renovació de l´esperit universitari. Ens demanava orientar la nostra tasca docent i de recerca universitària cap al futur. I té tota la raó. Els universitaris valencians estem en un punt crític d´inflexió que hem d´aprofitar per situar la nostra universitat al capdavant de les universitats europees mes excel·lents.

És clar que el desafiament és de gran envergadura en un moment en què s´engeguen les eleccions a Rector. Ens caldrà, doncs, un Rector o Rectora que sàpiga liderar aquest repte i que estiga revestit d´uns certs atributs. Ben evidentment, ha de tractar-se d´una persona excel·lent en diversos àmbits i, de manera especial, amb un coneixement profund de la universitat valenciana i espanyola, assolit mitjançant càrrecs rellevants en la gestió universitària. A més a més, si pensem en els greus problemes de finançament que ofeguen la Universitat de València, serà cabdal que estiga ben capacitada per supervisar i controlar amb professionalitat la gestió econòmica i financera de la Universitat. També caldrà que gaudeixca d´una carrera professional i acadèmica excepcional i amb projectes d´investigació dintre i fora d´Espanya, i sobre tot a Europa. Per mesurar aquestes qualitats tenim indicadors objectius com pugen ser el nombre de sexennis d´investigació, projectes europeus de recerca, etc.

Se m´acudeix un somni: ¿i si trobarem entre els nostres companys i companyes una persona que òmplira aquestes virtuts universitàries millor que ninguna altra i que, a més a més, es donara la circumstància de ser una dona? ¿som conscients de que la primera rectora de la universitat publica espanyola fou elegida a l´UNED en 1982 i de que, a hores d´ara, hi han només quatre? Mai havem tingut una dona encapçalant aquesta institució d´origen medieval, i després de mes de mig mil·lenni amb rectors ¿no seria la elecció d´aquesta rectora excel·lent la millor que pugéssim fer? ¿no aconseguiríem llavors tenir a la Universitat de València un Rector a caramull?