L´ homenatge al professor Josep Lluís Bausset pels seus pròxims cent anys fa justícia a la tasca d´un ensenyant singular però, sens dubte, el seu millor magisteri ha estat l´exemple de ciutadà honrat i compromès amb el seu país. Quan el valencià estava condemnat a un ús estrictament privat inicia el seu ensenyament allà on va poder sense que les dificultats materials i administratives li preocuparen gens ni mica. Aglutinà un grup de joves, a l´Alcúdia i tota la Ribera, que es convertiran anys després en referents de la cultura valenciana en múltiples vessants: Manolo Boix, Rafa Armengol, Enric Solbes,...en arts plàstiques; Enric Ortega i diversos grups de folk al món de la cançó; Josep Lozano, Santi Vallés al món de les lletres. El seu mestratge, sobre tot a la comarca riberenca, ha fet que qualsevol activitat cultural o de militància haja rebut la seua influència.

Amics i admiradors de la llavor silenciosa però eficaç de Bausset l´han elogiat sovint. Joan Fuster, Ernest Lluch, Vicent Ventura, Josep Iborra,... han proclamat una i mil vegades que ha estat un home essencial pel redreçament de la identitat dels valencians. Que, malgrat la seua callada acció, l´obra realitzada ha fonamentat una sèrie de persones i activitats indiscutibles ara mateix. Que el seu exemple ha esdevingut model.

Des dels programes en valencià de Ràdio Guadassuar (els primers que s´emetiren desprès de la incivil guerra en la nostra llengua) a les darreres classes la tasca de Bausset ha superat el que hom podia exigir a tota persona compromesa pel seu poble i la seua cultura. Ha anat més enllà del que fins i tot recomanaven les circumstàncies. Creia, i creu, que lligar-se a la militància social, política o cultural no és un graó per assolir reconeixement públic i social sinó l´obligació de tot aquell que procura pel be de la seua comunitat i pel futur.

Darrerament aquest home subterrani ha rebut alguns reconeixements d´institucions i entitats però estic convençut que el Bausset més estimat, el que la seua família i amics tenim sempre com referent, és aquell que ha fet i fa pedagogia diàriament: al periòdic parlant de la partida de pilota al trinquet Pelayo, amb consells de tota mena, amb les ensenyances a classe o quan ens instruïa per nedar a la Séquia Reial, amb qualsevol projecte editorial o plàstic dels seus veïns. Va convertir el paper de professor en el d´autèntic educador, de singular mestre, d´irrepetible amic. I sempre des de la rigorositat però també afecte.

Un lloc on ens trobem sovint és Elx. A pesar del veïnatge poden passar mesos i mesos sense veure´ns però en la representació del Misteri d´Elx ens retrobem cada any. M´agrada l´encontre perquè el Misteri com fita cabdal de la nostra cultura em recorda la fita puntual que és Bausset per a tants de la meua generació. Una fita que en poques setmanes complirà cent anys. Cent anys de treballar per la cultura, la llengua, la identitat d´aquest país. Cent anys de servir als ciutadans des del silenci i la humilitat. Cent anys de vida plena. Felicitats mestre.

Secretari del Consell Valencià de Cultura