Resulta sagnant que s´anuncie la sortida de la crisi en Espanya quan l´atur continua augmentant. No hi ha cap sortida de la crisi amb una cinquena part de la força de treball inactiva -un 23% al País Valencià- i quan les coses poden anar a pitjor amb el reviscolament del neoliberalisme que va conduir a la crisi i que el Govern vol seguir a ulls clucs, retallant les plantilles de les administracions públiques i proposant facilitar els acomiadaments, fins i tot subvencionant indemnitzacions. Retallar la capacitat de compra de la majoria treballadora i augmentar la seua inseguretat no condueix a la reactivació econòmica, i no és una actuació racional a no ser que el que es pretenga "reactivar" siguen els guanys desmesurats dels molt rics, als qui es renuncia a fer tributar adequadament.

Al País Valencià estem 3 punts per damunt de la mitjana de l´atur en Espanya. Estem patint una situació especialment vulnerable, amb una economia construïda sobre fum, desmantellant l´agricultura i la indústria i basant-se en la desmesura urbanística i en l´especulació, caldo de cultiu d´una corrupció en la què molts càrrecs del PP semblen nadar a gust. Tanmateix, eixa mar en la què han nadat fins ara, s´ha convertit en una incontrolable tempesta i així estan en aquestos moments, preocupats única i exclusivament perquè la violenta corrent del cas Gürtel no els arrossegue i els faça naufragar, encapçalats tots per un president que fa ja molt de temps que escora i que, centrat en ell mateix i en la seua deriva, ha donat l´esquena als milers d´aturats i aturades del País Valencià.

Esquerra Unida creu en l´eixida real de la crisi i creu en que l´alternativa està en la mobilització de la força de treball, d´un treball creador de riquesa i innovació que és la única base per a un desenvolupament sostenible, i que naturalment ha de ser un treball format, estable i amb drets. Naturalment, per aquesta mobilització no es pot confiar en una patronal encapçalada per un assolador d´empreses i que alhora de contractar ja estan pensant en acomiadar. Cal exigir que assumisquen la seua responsabilitat els poders públics, eixamplant els serveis públics enlloc de retallar-los i tornant al sector públic les empreses estratègiques que van ser malvenudes en mig del febre privatitzadora. I cal, certament, donar suport a les xicotetes i mitjanes empreses disposades a contribuir a la mobilització de força de treball per a la creació de riquesa social, posant en peu una Banca Pública que integre a les actuals Caixes d´Estalvis i que done a aquestes empreses uns crèdits que la Banca Privada els està negant. Naturalment aquesta Banca Pública haurà de donar també suport a empreses de treball associat que descansen sobre la iniciativa directa i la formació de la classe treballadora.

Aquesta és la via realment basada en la racionalitat econòmica per sortir de la crisi. Les resistències a la mateixa provenen de que aquesta via, a més de a sortir de la crisi, apunta també a sortir del capitalisme...

EUPV està en les mobilitzacions sindicals del 1er de maig, hui com ahir. Com els treballadors i treballadores de Chicago, ens sobren els motius per eixir al carrer.

*Coordinadora d´EUPV