Volen fer-nos creure que la salvació de l´economia espanyola està en les mans o, millor dit, en les butxaques de les treballadores i dels treballadors públics, de les persones pensionistes i de la gent amb dependència. Que, gràcies a la seua solidaritat forçosa, els problemes del deute col·lectiu s´acabaran. Res més lluny de la realitat.
¿Per què les retallades públiques no arriben a capítols prescindibles, com ara: l´exèrcit, la investigació militar, les falses missions de pau, els ministeris incompetents, la disbauxa d´assessories, els cotxes oficials, les jubilacions daurades...? Si fem números, només amb la retirada de les tropes d´Afganistan, del Líban i de Somàlia i amb l´eliminació de la inversió en indústria militar s´estalviarien 1.700 milions d´€, més dels que suposa la congelació de les pensions (1.500 milions). I si es retallaren les inversions en armament (1.400 milions), fins i tot es podrien millorar les pensions més baixes i complir amb la llei de dependència. I si es congelen les despeses en l´avió de combat Eurofighter (10.795 milions fins al 2024) i en els 24 helicòpters Tigre (1353 milions), no només no caldria reduir el jornal del funcionariat, sinó que es podrien millorar els serveis públics de manera substantiva, perquè encara estem per davall de la mitjana de funcionariat en relació a la població, si mirem les xifres globals a Europa, i a la meitat, si mirem cap a països nòrdics, que en compten amb un 30%. Però clar, el sancta sanctòrum militar cap govern el vol tocar, no siga cosa que s´enfaden perquè els lleven les joguines bèl·liques o que la indústria de la mort puga reduir els seus beneficis.
Pel contrari, la majoria de la població està d´acord amb les restriccions públiques i no tenen en compte que les retallades també s´aplicaran a la totalitat de la classe treballadora. Penseu en allò de "quan veges les barbes del veí afaitar, posa les teues a remullar". Tant cert com que la propera reforma laboral neoliberal està a punt d´arribar. Ací no se salva ni déu. O potser sí. Els qui ho tenen millor són els especuladors de borsa o les societats que amaguen enormes quantitats de diners no declarats, els paradisos fiscals o les persones amb les rendes més altes.
Malgrat tot, la majoria del funcionariat sembla que assumeix la solidaritat decretada, però alerta, no a qualsevol preu. Si cal un sacrifici, que no siga en sentit etimològic com pretén Zapatero, com a ofrena sagrada o culte a la divinitat, en aquest cas, la governamental, sinó a canvi de millorar la situació de la ciutadania més desfavorida. Si de debò això serveix per a crear ocupació directa i garantir la qualitat dels serveis socials, val! I no valen fugides cap a endavant, que al remat cavaran la tomba política a un govern insensible, insolidari i insostenible que caurà pel seu propi pes, sense que el PP haja de moure ni un dit. Només haurà d´esperar que, per la seua porta, passe el cadàver del seu enemic electoral.
Els Verds del País Valencià
