Des de fa pocs anys, el trànsit ciclista a la ciutat de València ha assolit una massa crítica que comporta l´emergència d´un seguit d´elements nous i modifica substancialment la situació anterior. A manca d´un recull sistemàtic de dades i amb els estudis parcials que existeixen, podem destacar, entre les forces motrius d´aquestos canvis, el paper dels universitaris. La mobilitat europea dels estudiants ha facilitat la transferència cultural de nous estils de transport. D´una part l´experiència dels estudiants valencians a les ciutats europees, on l´ús de la bicicleta és una opció normal en el transport urbà; de l´altra, la translació a la nostra ciutat dels hàbits de mobilitat dels estudiants visitants descobridors dels avantatges del clima i la planícia de València.

Els col·lectius de ciclistes urbans (València en Bici i Universitat en Bici) i d´estudiants compromesos amb el seu entorn (Mueve, ConCiencia Crítica, Obrint Camins ...) han reclamat l´atenció de les autoritats vers els entrebancs que dificulten l´ús de la bicicleta: la seguretat vial i els robatoris. L´Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana han anat molt per darrere de la realitat social, però seria injust no reconèixer que alguna cosa s´ha fet, sobre tot en la construcció de trams de carril-bici en els barris de nova urbanització. Però fins i tot aquestes noves actuacions han vingut a agreujar un problema latent que, amb la combinació d´un trànsit ciclista creixent i la manca de mesures, ha assolit límits intolerables: la seguretat viària. Recordem que en pocs mesos s´han produït dos accidents ciclistes mortals: a Blasco Ibáñez i a la rotonda de l´A-21.

Aquestos accidents tenen en comú el fet d´haver ocorregut a la zona d´atracció de les universitats i també, la condició d´estudiants de les dues víctimes. El disseny de la rotonda i la gestió semafòrica del trànsit urbà orientada a la maximització de la fluïdesa i al manteniment d´una velocitat elevada dels vehicles a motor, competeix a les administracions públiques. Però no són les úniques institucions involucrades.Ara toca a les autoritats acadèmiques assumir la seua responsabilitat en la mobilitat. Malgrat que només els Campus dels Tarongers generen diàriament el desplaçament d´unes 60.000 persones, les Universitats han mantingut, fins ara, un perfil baix en la gestió d´un fenomen que és indestriable de la seua activitat quotidiana. La UPV ha elaborat recentment un estudi sobre la mobilitat universitària —referit exclusivament als seus usuaris— mentre que la UVEG va realitzar en 2006 un altre semblant, que quedà convenientment arxivat en un calaix.

Certament les competències de les universitats son limitades, però haurien d´assumir la seua responsabilitat en tant que generadores dels desplaçaments i prendre la iniciativa perquè les altres administracions assumeixen les seues. De manera immediata es poden iniciar els contactes entre les universitats per a coordinar mesures i esforços i plantejar conjuntament a les altres administracions les propostes.

Per a setembre voldríem tenir una regulació semafòrica més segura, l´exclusió efectiva del trànsit motoritzat a les zones de vianants, una senyalització adequada per avisar als automobilistes de la presència de ciclistes... Però, sobre tot, esperem l´acció compromesa dels equips rectorals per tal de garantir l´ús de la bicicleta en condicions de seguretat raonables. Un primer pas en el necessari canvi de model de mobilitat universitària.