08 de junio de 2010
08.06.2010

Pensaments sobre la crisi actual

08.06.2010 | 07:30

Josep Lluís Bausset

Un servidor que hi sóc llec en moltíssimes coses, entre elles la bursàtil, estic llegint des de ja hi fa alguns dies l´assumpte de la fusió o coalició, o com es diga, entre la Bancaixa i la CAM, o aquesta amb Caja Madrid o no hi sé amb quina més, i, com ignore totalment què és lo millor, entre altres opinions, en pro o en contra, en vaig llegir una d´elles, la del senyor Such, que deia que era millor la de la valenciana amb l´alacantina, perquè, segons ell, «era más seguro unir a los valencianos y a los alicantinos»; aquesta opinió és molt respectable perquè encara hi crec en la llibertat de pensar i d´expressió, com totes les que es tenen sense violència, però em sembla tan discapacitada perquè encara este senyor creu que «los alicantinos no son valencianos, como tampoco lo serán los castellonenses».
I què podem dir del senyor Alarte que diu que si no amb la de Múrcia, per a ressucitar el Sureste, amb la de Madrid, per a ser més súbdits dels castellans, que ja ne som prou? El senyor Such i, per desgràcia molts més, no deu recordar el que s´aprovà en el pacte de San Sebastián quan els últims mesos del 30 les forces d´esquerra, reünides, quedà rsolt el problema de les nacionalitats de la pell de brau conforme els desitjos, no solament dels catalans, sinó també de les altres nacionalitats perifèriques. I que ara, amb 35 anys de democràcia, hi haja gent que, o no sap d´història, o oblida el que passà, és delirant.
Tot açò és conseqüència de la ja tan ponderada transició pacífica i exemplar d´una dictadura a la democràcia.
I tampoc vull deixar-me de dir les notícies del problema acuciant i lleig (per no dir altres qualificatius) de la crisi. A part de la deducció dels tants % dels funcionaris estatals autonòmics, mancomunitats i municipals —tant dels que s´han incorporat per oposicions legals, com dels ´digitals´, que es deuen anular per innecessaris—, el que hi ha que fer, sobre tot, és reduir al mínim o suprimir els ´passes´ dels trànsits (ferrocarrils, avions i cotxes amb conductor inclòs), tot açò a costa de l´estament corresponent. Com que hi ha que anular els tíquets de menjadors en hotels o restaurants gratis, restringits per a ells, perquè les càrregues pecuniàries les paguem com sempre, els pobres i els infeliços.
I si no, fíxen-se amb els acabats de ser el·legits al Regne Unit (de qui jo no sóc afí), on alguns dels alts càrrecs volen prescindir de guarda espatlles i, hi volen viure en casa pròpia, deixant de disfrutar de la destinada al seu quefer, fora de les hores destinades al servici del seu càrrec oficial. Què els pareix açò, per a emular-ho?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine