08 de junio de 2010
08.06.2010

Vagues del segle passat

08.06.2010 | 10:14

Salvador Pallarès-Garí

La vaga és un recurs de protesta de l´època de la Revolució Industrial. Sense entrar en anàlisis històriques, sí que és oportú que recordem que hi ha vages de molt diferents tipus, com la japonesa, que no suposen una sagnia a la butaca dels treballadors.
Els sindicats, sembla, que encara no han descobert el paper, la importància, i les possibilitats de les noves tecnologies. Encara no han llegit aquella pintada de les parets de París del 68, "la imaginació al poder".
Les ONGs les usen en campanyes molt diverses. L´altre dia vaig llegir la proposta d´enviar, a Moncloa, un sobre buit –com les nostres butxaques. Un enviament massiu. Per què no blocar la centraleta telefònica (o la bústia electrònica, o el fax) de Moncloa, a base de missatges? Per què no organitzar manifestacions, periòdiques als centres de treball? O tancades? O vagues de fam per relleus? O denunciar a Sanitat les nefastes condicions dels centres de treball?.
Hi ha milers d´idees que no tenen per què afectar les nostres butxaques.
Un dia de vaga ens pot costar la quantitat equivalent a la retallada que ens farà el govern (que no és, només, d´un 5%).
D´altra banda, a què destinaran, els governs, els diners que deixaran de pagar als vaguistes? A sanejar bancs? A la F1? A construir més carreteres perquè consumim més gasolina?
Y, senyors sindicats, en quatre dies, una altra vaga. Del mateix patró, per variar!
Amb la retallada de sous, el govern ha aconseguit un altre efecte: el de la potenciació de l´odio (mania, si voleu) que tenen els no funcionaris, als funcionaris. Però, ningú no recorda que, els funcionaris, des de 1982, (època del PSOE de FG) hem perdut un 45% de poder adquisitiu. El gran boom de la bombolla de tirar el burro per la finestra no ens va arribar, perquè els nostres salaris mai no ens ho han permés.
I, per poder arribar on som, hem hagut de dedicar –invertir- anys d´estudi, i d´oposicions. Ningú no ens ha regalat res. No som càrrecs de confiança.
Ser funcionari no és cap xollo. Però, és a l´abast de qualsevol ciutadà.
Si ens retallen el salari, no esperaran que continuem fent hores extra per la cara? Jornades de 24h (en viatge d´alumnes), pagant nosaltres la gasolina, amb la nostra càmera fotogràfica, el nostre mòbil, el nostre portàtil... I un rave!
Jo no!

Professor de secundària

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine