Ja sé que alguns m´ho reprotxaran; però, com que he coincidit i coincidiré sempre amb aquells que formulen propostes racionals, trenque una llança (però només una) a favor de la fusió de municipis que planteja el conseller Blasco. Només una perquè, tot i que les bones idees solen generar bons resultats, no tots els bons resultats justifiquen l´execució de les bones idees. Sobretot si generen dissens més que consens. Qüestió que en aquest tema hauria de ser un fals dilema. Doncs, la fusió convé o no convé. Eixa és la disjuntiva. Amb això, no advoque per la fusió per decret, però també dic que la falta de consentiment dels municipis que manquen de recursos per garantir els serveis mínims als seus ciutadans no tenim per què pagar-la la resta de contribuents. Així doncs, trencaré totes les llances pel conseller si en eixe difícil joc d´equilibris entre allò que convé i allò que el veïns volen, s´hi mou qual surfista hàbil i no se l´emporten les ones del més carrincló localisme.

Potser aquest article tindria més acceptació si adoptés un to crític, però això seria fer-ne estendard de cinisme, ja que —vaig a cometre el pecat de l´autorreferència— de fa anys i panys defense la fusió de municipis «atenent a criteris geogràfics, d´afinitat, de superfície, de mitjans financers, etc., que, com demostren els països on s´ha dut a terme (...) ha millorat el nivell de vida dels seus habitants, sanejant les finances municipals i decreixent el coeficient impositiu per habitant». L´entrecomillat pertany a un article publicat a Las Provincias el 8 d´abril de 1978. Han passat 32 anys, i, fil per randa, subscric el que llavors vaig escriure. En 1979, com a president del PNPV, i convidat pel partit liberal alemany, vaig tindre l´oportunitat d´intercanviar impressions amb regidors de pobles fusionats. No recorde que ningú se´n lamentés.

Enguany, tan lluny com maig, els fums del volcà Eyjafyalla em retingueren dos dies a Echterdingen, ciutat creada en 1975 amb la fusió de quatre pobles, a una parada de metro de l´aeroport de Stuttgart. La desmemòria col·lectiva hi és evident. Molta gent no sap l´any que va nàixer la ciutat, ni si hi hagué sobre això cap controvèrsia. I ara el vicepresident Chaves ve a Guadalest per a dir-nos que la fusió «ofende a los ciudadanos»? El que de debò ens ofèn és que es mantinga com un quist en el recte del Govern i que ZP no l´extirpe.