Se´n recorden de quan érem xiquets i canviàvem cromos? N´hi havia tan difícils d´aconseguir que, quan en tenies un repetit, te´l barataven per tres o quatre. Canvie Ramallets per Quincoces; canvie Gaínza, Gento i Puskas per un de Di Stefano. Quins temps aquells dels 50 i 60! Aquells? I aquests! Que en aquesta vida tot és cíclic. Doncs, igual que els pantalons de cuir negre dels rockers dels cinquanta tornaren a posar-se de moda molts anys després, l´intercanvi de cromos regressa. Però, com diria Marx (oi que feia temps que no us el citaven?), ara torna com a farsa: canvie president conservador del TSJ del País Valencià per president progressista del TSJ de Catalunya. Canvie president progre d´una sala del Suprem per dos presidents conserva de TSJ.
I és que tot fa pensar que el CGPJ baralla nomenar el substitut de De la Rúa. El nomenament d´un nou president (adjectiu que li adjudique per estrictes raons d´inici de mandat), lluny de ser triat pels mèrits acumulats, és cooptat per la seua adscripció política. Bé, i ara pare per tirar una pregunta a l´aire. Què fa el CGPJ per evitar el descrèdit de la justícia? El sompo, com de costum; actuant com un vulgar gremi de pastissers i no com l´òrgan de govern dels jutges, que diu ser, però no és.
No mai havia sigut tan evident que en Espanya la justícia, tot i dur els ulls embenats, no és cega i distingeix nítidament la ideologia dels jutges. Així que, per substituir el cromo desgastat (no només pel pas dels anys) del president del TSJ del País Valencià, res més adient que un cromo conservadur. Conservadur, sí, sí. El lector ha llegit bé; ja que és l´àlies apropiat per a qui presidirà el TSJ d´un país que té fama de muelle. Ara tocaria preguntar per què no hem tingut mai un president progressista al TSJ. Però no sé per què ho pregunte. És un tema que ací sembla no importar-li a ningú.
