Resulta evident que en una societat que té dos idiomes oficials, i que sovint es proclama bilingüe (i en presumeix!) hi ha dos tipus de ciutadans: els més capacitats, que són competents en les dues llengües oficials, i els menys capacitats, que només ho són en una. Queda clar, per tant, que els esfoços de l´Administració pública haurien d´adreçar-se a equiparar les capacitats dels ciutadans, i a fer-ho a l'alça. Çò és: l´Administració hauria de procurar que tots els ciutadans que actualment són incompetents en un dels dos idiomes oficials, deixaren de ser-ho.

De valencianoparlants monolingües, ja no en deu quedar cap. Fins i tot les persones que ara tenen més de 80 anys, que potser sí que varen viure exclusivament en valencià els primers anys de la seua vida, foren obligades a aprendre el castellà després del 1939, sense cap opció a discutir o a resistir-se´n. De manera que, ara com ara, els únics monolingües que tenim a la societat valenciana ho són en castellà.

La Generalitat valenciana disposa d´estudis rigorosos, elaborats per excel·lents professionals, i pagats amb diners públics, que demostren de manera inequívoca que els únics programes educatius que garanteixen l´objectiu de formar persones competents tant en valencià com en castellà, són els programes d´immersió lingüística; és a dir, les línies en valencià. El Govern valencià amaga eixos estudis. A qui li ha d´estranyar, d'un govern que ha fet de l´ocultació, la censura inquisitorial i les cortines de fum, el seu modus operandi habitual?

És veritat que es pot viure en territori valencià sense conéixer la llengua que el mateix estatut d´autonomia identifica com a pròpia. No cal més que mirar alguns dels alts càrrecs del partit que ens governa, i alguns destacats representants de l´altre partit majoritari, per a haver d´acceptar que és així. I tanmateix, pensem que no es pot viure igual de bé. No es pot estar igual d'integrat a la societat, no es pot participar igualment de totes les activitats, ni es pot gaudir igualment de la riquesa que suposa formar part d´una cultura. I l´objectiu de tota administració pública hauria de ser el de garantir la igualtat d´oportunitats per a tots.

Això, ara com ara i en la societat valenciana, significa -entre moltes altres coses- posar els mitjans perquè tots els ciutadans acaben la seua escolarització tenint competència plena en els dos idiomes oficials. I això, només s´aconsegueix potenciant les línies en valencià, no perseguint-les, marginant-les i denegant-les, cosa que implica, de fet, la marginació d´una part de la població. Potser és que ens volen igualar, però a la baixa, i que tots siguem ignorants de la nostra llengua, i aliens a la nostra cultura.