Corre pels mentiders polítics una llegenda urbana que conta que, en l´última etapa de Zaplana al capdavant de la Generalitat, la classe empresarial valenciana va arribar a estar farta de la prepotència del Molt Honorable, de tal manera que a punt va estar de propiciar una convergència valencianista que poguera arrabassar-li la majoria absoluta i tornar-lo al solc. Amb l´arribada de Camps a la presidència del Consell, les aigües van paréixer tornar al lloc i la necessitat d´una força política autòctona va desaparéixer de l´agenda. Durant anys s´ha vist com les organitzacions empresarials de qualsevol tipus han donat el seu suport al govern popular, unes voltes de manera activa i altres, les més, simplement guardant silenci, un silenci que s´ha trencat estes últimes setmanes.

L´agudesa amb què la crisi està afectant el nostre territori ha fet botar els ressorts de control i lo que fins ara pareixia una plaent calma, ha donat pas a les manifestacions públiques de malestar generalitzat entre els empresaris, forçant a Camps a reunir-se d´urgència amb els qui, segons pareix, estan començant a perdre la paciència com ho feren anys arrere ab el seu antecessor. Camps va buscar obtindre ab esta reunió una foto ab què calmar a l´opinió pública. El «fora corbates» va ser l´equivalent als peus sobre la taula d´Aznar en el ranxo de Bush —«tranquil tot el món, que açò està controlat»— però els empresaris continuen inquiets a pesar d´haver col·laborat a esta escenificació.

La pregunta és són conscients del cost del seu silenci? I no em referisc al cost immediat i quantificable per als seus negocis, em referisc al cost social que suposa per als valencians este silenci. Durant l´etapa Camps (i no sols degut a la crisi), hem perdut poder adquisitiu, ha empitjorat la cultura i la sanitat, ens hem quedat sense importants infraestructures necessàries per al desenrotllament econòmic, s´ha desmantellat gran part de la indústria i tot, mentres es malgastava a mans plenes i presumptes delinqüents omplien les seues butxaques ab els nostres diners. Els empresaris valencians no són aliens a estos problemes, també a ells els afecten, tal volta més de lo que estan disposats a reconéixer. Ab el seu silenci no sols estan afavorint la perpetuació d´un model nefast per al seu propi futur, també estan faltant a la seua responsabilitat social.Hora és ja de que exercisquen el seu paper, que mitjans tenen per a fer-ho.

Secretari General Units x Valéncia