La primavera passada, com correspon a l´estació de la vida, es plenà d´esperança col·lectiva amb les 21 Trobades d´Escoles Valencianes que reuniren més de 200.000 persones arreu del territori. Fa ja 25 anys que la comunitat educativa del nostre país es mobilitza festivament per celebrar que milers i milers de xiquets, xiquetes i jóvens estudien com cal, amb la llengua que cal, arrelats profundament al territori, estimant-lo, defensant-lo i projectats solidàriament i globalment cap a un món interculturalment ric i feliçment plurilingüe.

Fa 25 anys que Escola Valenciana, l´entitat cívica que fa possible les Trobades d´Escoles Valencianes, s´ha convertit en la catalitzadora d´un moviment social que reclama la normalitat cultural, lingüística i educativa.

Una cosa tan simple com aquesta que en un país sensat generaria un ampli consens. Al nostre, però, no és així per a la classe política —certa classe política— que s´ha entestat des del mateix dia que s´aprovà el primer Estatut, i més tard el segon, d´incomplir sistemàticament les obligacions legals, morals i ciutadanes que tenen amb el valencià.

Inexplicable, ja ho sabem. I ha sigut Escola Valenciana la que, en mobilització democràtica, pacífica i intel·ligent permanent, els ho ha recordat. Irresponsablement amnèsics com són el polític que tan poc s´estima la gent corrent (mireu-vos, si no, les enquestes). Els molts, encara que minoritaris, avanços en matèria d´educació, llengua pròpia i llengües estrangeres que ha hagut al País Valencià es deuen sobretot la tasca d´Escola Valenciana.

La classe política que ha ostentat el poder, dol dir-ho, ha fet ben poc —sempre amb pors i misèries intel·lectuals i demagògiques— o no res. I n´ha desfet tot el que ha pogut. I continua...

Ara Escola Valenciana ens convoca a la Festa pel Valencià amb el patrocini institucional de l´amatent i respectable Consell Valencià de Cultura. Ens crida a anar demà a la commemoració dels 25 anys de Trobades. Farem la Trobada de les Trobades i tornarem a reivindicar el nostre dret a existir com a poble al costat dels altres pobles. Ben mirat, ben poc però ben digne, no? Seguirem exigint més escoles en valencià, més ús de l´idioma als mitjans de comunicació, més foment de l´ús social... Complir la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. Ben poc també, però de trellat, veritat?

I ho farem el dia de la nostra fundació com a poble europeu pel rei En Jaume I 772 anys arrere. I ho farem, també, acabant de construir i inaugurant una escultura col·lectiva creada i liderada per l´artista Manolo Boix on milers de xiquets —veritables artífex de l´obra i del futur— dipositaran Els llibres de les claus per configurar la La clau que obri tots el panys: el dret a la llengua i cultura pròpies des del saber, el coneixement i l´estima.

Un momument de tres metres que ben aviat ocuparà l´entrada de la nova Facultat d´Educació de la Universitat d´Alacant com a símbol del compromís de la universitat i els mestres amb el projecte cívic —suma d´escolars, famílies i ciutadania responsable— que representa Escola Valenciana. Per tot això i perquè practique l´autoestima personal i col·lectiva jo estaré a Fira València el proper dissabte 9 d´octubre. I tu? I vosté? No s´hi pot faltar, el futur ens crida fraternalment!

Dtor. de la Unitat per a l´Educació Multilingüe. Universitat d´Alacant