"La Comunitat en clau de futur"

La celebració d´un dia com el 9 d´Octubre és un bon moment per a fer algunes reflexions en què calibrar cap a on va aquest poble que, després de segles d´història i experiències, viu una crisi econòmica que pot soscavar els fonaments de la convivència i la solidaritat entre les persones que habitem aquesta porció de terra a la vora del Mediterrani. Ningú dubta que la crisi que ara ens afecta té un component econòmic de primera magnitud, però amb el pas dels mesos, ja anys, aqueixa mateixa crisi està deteriorant el clima de confiança en el futur de cada un de nosaltres i, pitjor encara, del nostre futur com a societat cohesionada, com a societat que ofereix un futur als seus habitants, més enllà del seu nivell d´ingressos i rendes.

La desocupació que patim en la Comunitat Valenciana assoleix quasi al 24% de la població activa i aquesta situació s´antulla difícilment sostenible en el temps. Per a atallar aquesta realitat, s´han plantejat posicions clarament regressives per als treballadors i les treballadores per compte d´altri, posicions que desdibuixen les relacions laborals que han constituït un dels suports més ferms de l´anomenat miracle espanyol, on, en apenes unes dècades, hem passat sense majors sobresalts de ser un país dictatorial a una democràcia homologable a la dels nostres veïns europeus.

Això és així, perquè les suposades solucions que s´han aprovat des del Govern central, entre juny i setembre, per a atacar la crisi provenen des de la unilateralitat i la imposició. Receptes velles, antiquades, autoritàries que no serveixen per a cap societat democràtica i avançada. En aquest sentit, cal recordar que la Comunitat té tots els ingredients perquè es poguera repetir l´equació que ens diu que un govern amb suficients suports en la Cambra de representants pot legislar, en contra dels interessos d´una part important de la població a qui representa, sense mirar més enllà de la legalitat vigent.

Açò és el que ha ocorregut a Espanya i el que ens ha conduït a convocar i protagonitzar una vaga general, contra la contrareforma laboral aprovada pel Govern de Madrid. I dic que això també podria succeir en la Comunitat, on tenim un Govern sòlid en els suports parlamentaris que poguera tindre la temptació d´imitar al veí i legislar des de la imposició.

La realitat i la història ens han ensenyat que aqueix és el millor camí per a naufragar, potser no en uns anys, però sí en uns decennis, perquè, sense dubtar-ho, hem d´intentar no sols eixir de la crisi, sinó eixir amb totes les persones de la crisi, sense abandonar a ningú a la seua sort. Per tant, el consens i el diàleg es presenten com les úniques eixides possibles a la crisi. Perquè potser caldrà recordar-ho, els treballadors i les treballadores, no sols vivim de la nostra ocupació, també precisem instruments per a sortejar les dificultats que la vida ens posa en el camí. La sanitat pública, l´educació pública, els serveis a la ciutadania es col·loquen d´aquesta manera com a pedres angulars en què reforçar la cohesió social. D´altra banda, la Comunitat continua tenint molts altres problemes que segueixen ací, i els que els estiguen patint em disculparan si no puc fer esment d´ells en aquestes poques paraules, però quede constància que el moviment sindical no cedirà en la seua responsabilitat i sabrà proposar, dialogar, renunciar si cal a algunes qüestions, però també sabrà demandar aqueixa responsabilitat als que estan al capdavant de les institucions valencianes.

Secretari general de la UGT-PV