Els valencians arribem una vegada més a la celebració del 9 d´Octubre. Enguany, però, en un clima un tant enrarit per la crisi econòmica i política que ens envolta. Malauradament, som un dels pobles d´Europa que més car estem pagant la crisi, i que més haurem de reflexionar, per tant, sobre les seues causes i sobre com podem eixir-ne. No m´estendré ara sobre la posició valenciana en els rànquings de desocupació, fracàs escolar, deute públic, valoració de la sanitat, o altres com l´estrangulació de les empreses valencianes pels deutes de la Generalitat Valenciana, però són dades que ens han de fer pensar, i molt.

Tampoc no voldria pecar d´essencialista, però trobe que el 9 d´Octubre és una data especialment indicada perquè els valencians ens reafirmem en l´ens polític i social que som. I m´és igual que li diguem regne, país, nació o nacionalitat històrica. Totes les denominacions m´agraden més que l´oficial Comunitat Valenciana pel que suposen de major arrelament històric i de reafirmació de la nostra dimensió col·lectiva. Feta la puntualització, crec que la intolerància cap a les diferents denominacions, entre altres intoleràncies, ja ens ha fet prou mal i ens ha impedit unir-nos en temes que, 30 anys després de la transició, palpem que haguera sigut més que convenient tractar-los amb més sentit comú.

Així, doncs, és hora de demanar als nostres polítics més altura de mires a l´hora d´embastar els grans acords que ens traguen de la crisi sense precedents que vivim. Una demanda que s´ha d´entendre amb una intensitat d´acord amb les responsabilitats que l´electorat valencià ha atribuït a cada u. El partit en el govern hauria de propiciar grans acords en qüestions bàsiques, com el model social, econòmic, productiu, educatiu i cultural, i faria bé d´escoltar els altres partits i la societat civil valenciana. Els partits de l´oposició, per la seua part, han d´articular opcions alternatives que els diferencien, però també haurien d´estendre la mà a grans pactes. Cal que deixem estar la propaganda electoral i cal que treballem, tots, braç a braç, en pro d´un futur millor per al nostre poble. No cal dir que els grans pactes requereixen eixa altura de mires que deia, però també capacitat d´autocrítica, d´assumir que tots podem tindre part de raó, i per tant d´integrar opinions diverses o fins i tot divergents.

La desunió dels valencians ja sabem a on ens aboca: la desaparició de les caixes valencianes, les amenaces cada dia més tangibles de ser la ruta del fem nuclear, les trames de corrupció que amenacen l´interés públic, és a dir, el de tots, etc. La societat civil, els empresaris, la premsa, hem de prendre una major consciència de la nostra responsabilitat respecte de l´exigència d´unitat (d´un cert sentit d´Estat, si m´ho permeteu) i una determinació més gran en el mateix sentit. Els valencians ja no ens podem permetre ni un minut més d´unes Corts que, en el millor dels casos, resulten una successió de monòlegs. ¿Quants grans acords ens ha donat aquesta legislatura? ¿I l´anterior? ¿Totes les propostes de l´oposició són inadmissibles o totes les de la majoria són immillorables?

En resum, si volem eixir de la crisi, caldrà que siguem molt més forts que ara. Caldrà, per tant, una major unitat que sols s´aconseguirà sobre la base de més tolerància, respecte, diàleg i el convenciment mateix de la necessitat d´un gran pacte social valencià. Que el 9 d´Octubre del 2010, en les seues diferents manifestacions, siga un punt de partida per al necessari i llarg camí que haurem de recórrer junts tots els valencians.?

President de l´ACV Tirant lo Blanc