El 9 d´Octubre torna a ser una bona ocasió per a recapitular els esdeveniments que afecten al present i futur del nostre País Valencià. I enguany cobren especial relleu les conseqüències de les polítiques davant de la crisi.

És especialment significatiu que la política de retalls del Consell s´haja descarregat també sobre el valencià, amb una renúncia declarada a acomplir el que estableix la Llei d´Ús i Ensenyament i vulnerant el dret a rebre ensenyament en valencià, amb 80.000 alumnes que no poden seguir fent-ho en l´ESO. EUPV ja va presentar el 15 de setembre una queixa davant la Sindicatura de Greuges, sumant-se a la protesta de l´Institut de Mutxamel contra l´eliminació de la línia en valencià. Els desgavells als que ens té acostumats Font de Mora, primer amb l´anglès i després amb el xinès, suposen la postergació del valencià no ja com a segona llengua, sinó potser com a tercera o quarta. Això ja desemmascara la fal·làcia de la pretesa valenciania del Consell, enarborada al seu discurs anticatalanista per a vulnerar la llibertat d´expressió proscrivint la TV3 al País Valencià. Les 651.650 signatures per una televisió sense fronteres haurien de servir per aturar aquesta agressió al dret dels valencians i valencianes a «rebre informacions (...) sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d´expressió», tal com proclama la Declaració de Drets Humans de l´ONU.

Però l´agressió més greu contra l´autogovern valencià ha estat la que ha patit el sistema de caixes d´estalvis. La fusió freda de la CAM amb Caja Asturias i de Bancaixa amb Caja Madrid suposa traure fora del País Valencià la capacitat de decisió financera, cosa especialment greu en un marc on la falta de crèdit per a famílies i petites empreses fa més palesa la necessitat d´una banca pública valenciana, orientada a facilitar un desenvolupament sostenible al nostre país, i que podria tenir en les caixes d´estalvis una base de partida fonamental. Però el Consell, embolicat en els seus problemes judicials per corrupció, s´ha demostrat incapaç de defensar els interessos del poble valencià. La seua febre privatitzadora, inspirada pel mateix neoliberalisme que ha espentat la crisi, l´ha portat a abstenir-se d´intervenir políticament per assegurar que qualsevol fusió de caixes es produïra en el marc de la comunitat que malgovernen. Confiant-ho tot al joc del mercat, s´ha fet palès on quedava la valenciania dels diners que és el seu sant i senya: esprémer els fons públics dels valencians i valencianes per als seus afers privats o partidaris i posar les decisions financeres més enllà de la capacitat d´intervenció dels poders públics valencians.

Es mostra així clarament que solament des de la defensa d´allò públic és possible reivindicar alhora els drets socials i l´autogovern del poble valencià. Amb aquest objectiu marxarem el 9 d´octubre junt a Acció Cultural del País Valencià i altres organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes en la manifestació convocada a les 18 hores des de la Plaça de Sant Agustí de València.

Coordinadora d´Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)