Darrerament em qüestione què és el que celebre quan estem a les portes de la Diada del País Valencià. Em faig la pregunta en veu alta per si algú m´ho pot aclarir, i diré per què. El fet que en els últims temps els inquilins del Palau de la Generalitat s´hagen condecorat mútuament: és a dir, Zaplana i el seu govern a Lerma, Olivas a Zaplana, i no sé si Camps a Olivas, és tot un símptoma, millor dit, una constatació, que alguna cosa falla en les institucions valencianes. No és normal —en tot cas, no hauria de ser-ho— que un polític en actiu i en edat de continuar exercint repa una alta distinció per allò d'haver fet el que, en principi, calia: representar els valencians. Tanmateix, no els cau la cara de vergonya a cap dels guardonats per haver estat distingits només deixar el càrrec. Molt menys als que han promogut una insensatesa com aquesta quan hi ha centenars de persones anònimes, institucions i entitats que ni han estat reconegudes ni ho estaran mai malgrat deixar-se la pell pel proïsme. Ja dic que no em sent gens còmode amb aquest esdeveniment que s´han encarregat d´anar solsint, des dels fonaments, persones que han arribat a la política per a benefici propi i no de la resta de representats. Gent que no ha tingut cap mirament en servir-se del seu poder per damunt de les seues responsabilitats de servei a la col·lectivitat. Individus sense escrúpols ni vergonya.
En aquest 9 d´Octubre es repetirà la trista història dels darrers anys. Uns senyors, titlats de presumptes delinqüents per la justícia, continuaran representant aquesta òpera bufa davant dels seus incondicionals, panxa-agraïts que aplaudiran —per pura conveniència— el discurs del primer dels valencians (els forasters pensaran que si aquest és el primer, com serem la resta). Uns actes viciats per la seua sola presència i elevats a la glòria mediàtica casolana pel fidel servidor RTVV, en fallida tècnica des de fa un grapat d´anys i un despropòsit descomunal.
Els nostres capitosts, encapçalats per Francisco Camps (impecable en els seus vestits malgrat que la corbata li apreta cada vegada més la gola), Carlos Fabra (a punt de seure´s en el banquet dels acusats i potser d´entrar a presó), Joaquín Ripoll (imputat per l´olor a pudent que fa la gestió del fem alacantí) i Alfonso Rus (l´il·lustre alcalde-censor), lluiran els seus millors somriures, rebran els besamans de rigor —també alguna que altra llepada, evitem dir on— i, de passada, se´ns riuran a la cara, això sí, dissimulant perquè no se´ls note la cínica carcallada que els ocasiona el disbarat.
Qui condecorarà a Camps quan pertoque? Què queda al remat de la Diada dels valencians? El que nosaltres com a poble hem volgut. No hi ha major veritat, ni més amarga, certament.
