En el cas que les eleccions foren el termòmetre i la participació el mercuri, les eleccions autonòmiques de 2011 preveuen temperatures elevadíssimes d´abstenció, segons les enquestes. Pel que fa a l´electorat progressista, el rebuig a Zapatero s´ha disparat com termòmetre en una infecció, i, com que això es transferirà al País Valencià, tot fa pensar que Alarte en serà la víctima. Sabem, doncs, que guanyarà Camps; com a les carreres de cavalls, tan sols falta saber per quants caps.
Ja sé que l´abstenció és una opció perfectament respectable. Errada, al meu parer, però respectable. I legítima. Tant com assegurar que en 2011 l´abstenció dels progressistes castigarà Zapatero en la mesura que premiarà Camps contra qui suposadament estan. Demostrarà desafecció al president d´allà, però no al d´ací, ja que abstindre´s és callar, i callar és una forma d´aprovar («qui calla, atorga», diu el refrany). Amb el pecat de l´abstenció portaran la penitència: quatre anys més de PP. Com que això no és el que volen, cal votar i no abstindre´s. A veure, per si no ha quedat clar, repetisquen amb mi: cal-votar-i-no-abstindre´s.
No seré jo qui lleve motius a la idea d´un correctiu a Zapatero, tot i no advocar per deixar Alarte fet un ecce homo. D´altra banda, les eleccions no són cosa de dos. Votar no és triar blanc o negre, quan hi ha variada gamma de grisos. Si eliminem el fals dilema —PP o PSOE—, veurem quan inútil és l´abstenció. Tan inútil —i ja em perdonaran— com miop, puix hi ha vida més enllà de PP i PSOE. I ara vostès diran: votar Compromís o EU? I tant! Puix són la perfecta frontissa per a la porta giratòria de la Generalitat. Votant decidim el futur d´aquest país. Abstenint-nos només ens capacita per culpar aquells d´allò que decidiren. Votar no ens millorarà la qualitat dels orgasmes, però ens lliurarà d´alguns maldecaps. Com sol dir-se de la política amb to escèptic, l´art d´allò possible no és l´art de la resignació. I resignació és el que diuen les enquestes.
jesuspuig@hotmail.com
