De nou es parla d´aquella visita del Papa de l´any 2006. De nou es fa amb ocasió d´una actuació judicial, segons la qual un ens públic va gastar molts diners sense ajustar-se a la legalitat, o amb tracte de favor. Que la televisió pública atorgués contractes quantiosos sense ajustar-se a les pautes i garanties degudes pot ser més que criticable i cal exigir responsabilitats, al meu parer, però, hi ha un problema més de fons: la visita del Papa es va concretar en una sèrie d´actes multitudinaris d´afirmació catòlica. No res que objectar en eixe sentit, puix al nostre país existeix un ampli sector de la ciutadania que es considera catòlic i, aleshores, té tot el seu dret a manifestar-se i tractar de projectar el seu missatge evangèlic a la societat. Els no creients acceptem el fet i ho fem perquè per a nosaltres la tolerància és inherent a la democràcia. La visita del Papa fou, a més a més d´un acte de l´Església, una activitat finançada i recolzada pels governants valencians, la qual cosa va implicar un rellevant nombre de despeses que mai han estat aclarides. Tanmateix, els propis mandataris es van implicar directament com si els actes foren activitats institucionals de tot el poble valencià. Aquest és el problema de fons. La no confessionalitat dels poders públics fou ignorada i, lluny d´un tracte de cordialitat a un mandatari, van veure com des de l´Ajuntament del cap i casal fins al govern autonòmic es van involucrar.
Al cas que ens ocupa, els creients, gran part del nostres governants ho son de forma manifesta, van disposar de l´erari públic, així com dels mitjans públics, amb fins de propaganda de la seua fe, respectable, però que a la vegada deu respectar a la resta de la ciutadania. En una societat plural, l´ús dels fons públics deu fer-se amb neutralitat, i ajustant-se a les normes i garanties. Que les visites del Papa són quelcom especial, és obvi. Ho hem vist a la darrera que s´ha fet al Regne Unit. El Papa representa una comunitat universal de creients, i calen pautes de relació i cordialitat. Altra cosa ben diferent és el muntatge que feren açí en uns actes de pur proselitisme. Alguna gent, com els nostres governants, sembla que han oblidat el significat i conseqüències negatives del social catolicisme. Els creients deuen reflexionar, aquella visita era per ells i la van finançar amb fons públics. Bé està, doncs, que es busquen irregularitats a la gestió, que es demanen comptes, o que els administradors dels diners informen; amb tot, com he intentat aclarir, hi ha una qüestió moral, ètica, de convivència que caldria resoldre de forma definitiva, que deriva de l´aconfessionalitat de l´Estat i les administracions a tots els nivells territorials i competencials. Es tracta d´assumir el fet religiós des de la cultura de la diversitat i pluralitat, i respectar-ne uns i altres.
