07 de mayo de 2011
07.05.2011

La política lingüística: un balanç

07.05.2011 | 07:30

Manuel Pérez Saldanya

El pròxim 22 de maig elegirem els representants a les Corts i als ajuntaments i el resultat marcarà d´una manera decisiva la forma com s´aborden els reptes econòmics, medioambientals, socials? i també lingüístics. La passada legislatura ha presentat llums i ombres pel que fa a la llengua. S´ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s´ha avançat en els debats i l´aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d´entendre que les mateixes Corts que van crear l´Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.
Cal destacar també l´evolució del model d´ensenyament plurilingüe que va posar en marxa el 1997 el govern del PP. El model ha aconseguit un alt grau d´acceptació social, que s´ha traduït en un creixement continuat de la demanda d´ensenyament en valencià. Per això, és inacceptable que darrerament s´hagen entrebancat les sol·licituds de nous programes d´ensenyament en valencià. I encara ho és més que es pretenga limitar l´increment del valencià en els programes d´incorporació progressiva, per la porta falsa d´un decret que regula l´accés a la funció directiva. Tots els estudis conclouen que els alumnes escolaritzats en programes d´ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels alumnes que s´han escolaritzat en castellà, i que el bilingüisme, si és equilibrat, millora les capacitats cognitives i facilita l´aprenentatge d´altres llengües. El nou govern farà bé d´escoltar els especialistes i de tindre en compte les propostes realistes elaborades per Escola Valenciana. Un objectiu inajornable que haurà d´assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d´ús habitual de l´acció de govern i de l´Administració, tal com estableix la Llei d´ús i ensenyament del valencià.
Un últim apunt. És sagnant que encara no s´haja arribat a cap acord de reciprocitat pel que fa a les emissions dels canals televisius catalans, valencians i baleàrics. En un món globalitzat com l´actual no s´entén que es creen fronteres entre els territoris que comparteixen una mateixa llengua. Tant de bo que amb les pròximes eleccions s´encete una nova manera de fer política: política en general i política lingüística en particular.
*Vicepresident de l´AVL

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook