Diu Alfredo Pérez Rubalcaba que no es pot passar de la fartada de la rajola al dejú. La construcció és un sector econòmic clau, indiscutible, perquè agilitza molts altres. Ara, millor fem un pensament abans d´enyorar l´època daurada del taulell. Un model que ens ha deixat paisatges tan decadents com pobres: esquelets d´urbanitzacions inacabades, tarongers substituïts per polígons industrials sense empreses i envoltats d´abocaments incontrolats, etc. La meta del creixement econòmic ja no pot justificar un altre episodi de desfeta del nostre territori.

La crisi financera internacional ha estat un sotrac al sistema de benestar, i les conseqüències encara es desconeixen, tanmateix, en l´àmbit ambiental la parada econòmica ha implicat beneficis, com és el cas de la conservació de sòl fèrtil, fa poc de temps amenaçat per formigó i asfalt. I no és qüestió de ser conservacionistes radicals, sinó d´apostar per un model racional, és a dir, que implique el consum dels recursos naturals necessaris per al nostre desenvolupament (el qual ja hauria d´implicar la sostenibilitat perquè un desenvolupament insostenible és, senzillament, retrocés).

Un altre exemple dels avantatges de la recessió a l´entorn ha estat el volum d´emissions a l´atmosfera. La major part es van reduir entre 2008 a 2009 a la Unió Europea dels 27, segons ha revelat aquesta setmana l´inventari elaborat per l´Agència Europea de Medi Ambient. La caiguda més important va ser d´òxids de sofre, els quals van descendre un 21%. Aquests beneficis no només afecten el medi natural o poden reduir els efectes de l´escalfament global, sinó que impliquen millores en la salut, en la qualitat de l´aire que respirem. A més, els òxids de sofre són coneguts perquè afavoreixen les reaccions que provoquen la pluja àcida.

I si tornem a repensar el territori en un context de futur econòmic, caldrà tindre en compte les noves propostes fetes per les cinc universitats públiques valencianes. En el seu projecte Hàbitat 5U, presentat a Campus d´Excel·lència Internacional davant el Ministeri d´Educació. La Universitat de València, la Politècnica, la Jaume I, la Universitat d´Alacant i la Miguel Hernández d´Elx, lluny de viure alienes a la realitat social, han fet una diagnosi del territori autonòmic innovadora i interdisciplinar, on hi inclouen des de l´edificació o el transport al turisme i el patrimoni. I clar que té cabuda la construcció, però des d´un punt de vista més tecnològic, d´investigació en eficiència energètica o nous materials, de respecte paisatgístic i amb criteris sostenibles.

El sistema universitari públic valencià es posa al servei de la societat a fi de superar la crisi mitjançant un nou model econòmic de creixement intel·ligent i la integració dels campus, el teixit productiu i els instituts tecnològics, com argumentava el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo. Hàbitat 5U advoca per la generació de riquesa basada en un conjunt de valor ssegurs i duradors a llarg termini: el coneixement, la innovació, la creativitat, l´eficiència, la creació d´ocupació i la cohesió social i territorial.