Ara ja ho saben. El País Valencià s´ha quedat sense cap entitat financera pròpia. Com al gos flac, a qui li van totes les puces, primer Bancaixa fou absorbida per Bankia; després, la CAM fou intervinguda per l´Estat, i ara, el Banc de València es desploma a la Borsa caient les seues accions en picat. Ara ja entenc per què la meua tieta deia que els diners estaven més segurs en una llanda de galetes que en la caixa forta del banc. Aplaudiments, doncs, per a José Luis Olivas que, sent conseller d´Economia, modificà la llei de caixes a fi de facilitar l´assalt dels polítics a aquestes entitats. I aplaudiments també per a Camps, principal responsable de la pèrdua de poder financer valencià. Com diria un cosí murcià: «Pos piijo, ¿d´ande haberá sacao er PP toa ejta gente, der vater? Baja la tapa y tira la caena».
I bé que cal estirar la cadena per tal que no floten ni emmerden més la societat; però, abans d´acudir a la solució higiènica de la cadena de l´inodor, per què la Justícia no depura les responsabilitats penals d´aquells que han manegat milions com si jugaren al Monopoly? Si hi ha responsabilitats, per què no hi ha responsables? I, identificats els responsables, per què no se´ls exigeix responsabilitats? Diran que són xafarderies d´aquelles que les àvies d´abans en feien un màster al portal de casa, però caldria saber per què el Banc de València, presidit per Olivas, va donar un crèdit personal a l´expresident balear Jaume Matas a fi d´eludir la presó pel cas Palma Arena. Sí, sí, ja sé que el senyor Matas oferia els seus béns com a garantia personal; però, per què el banc els accepta sabent que són béns investigats pel jutjat? Allò que potser és robat, pot servir com aval? I per què el Banc de València tarda mig any en presentar la demanda hipotecària contra Matas, que no ha pagat ni tan sols una quota del préstec que féu servir de fiança? Per ara, com diuen els advocats, no més preguntes, senyors magistrats.
jesuspuig@hotmail.com
