Pense que caldría fer esment de la presa de possessió del nou president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer, al Palau de la Generalitat, el passat 2 de desembre, amb la presència del president Alberto Fabra. Ramón Ferrer, en el seu discurs, instà a abandonar «discusions estèrils» i a treballar «en la mateixa direcció» per el valencià. Alfons García, en la seua crònica de l´acte publicat en aquestes pàgines de Levante-EMV, després d´advertir que l´Acadèmia, des de la seua creació, és un complexe nus d´equilibris, passa a preguntar-se si la balança no començarà a decantar-se. Vejam. El nou president qualficà com una «prioritat» mantenir «relacions d´extrema cordialitat amb les històriques entitats valencianistes» com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, que rebutgen l´unitat de la llengua i defensen les Normes del Puig. I allí estaven, en el Palau de la Generalitat, els màxims representants d´ambdues entitats, Vicent Simó Santonja i Enric Esteve. (Convé recordar que el nou president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, prové de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que, com és ben sabut, rebutja l´unitat de la llengua i defensa les Normes del Puig). Cert és que Ramón Ferrer es va recordar de la «indispensable» col.laboració amb les universitats valencianes, amb la de Barcelona, la Xarxa de Lluís Vives i l´Institut Ramón Llull. Però es deixà notar l´absència de mencions a l´Institut Universitari de Filología Valenciana, a Escola Valenciana, a Acció Cultural del País Valencià i a l´Institut d´Estudis Catalans. I també a la llei d´Ús i Ensenyament.
Va cridar l´atenció, en aquest acte, la quantitat de representació oficial en comparança amb el gris acte vespertí de fa cinc anys. I així tenim a la vicepresidenta del Consell, Paula Sánchez de León, i els consellers Lola Johnson, Serafí Castellano així com Rafael Blasco i Alejandro Font de Mora. No son molt aficionats aquesta gent a deixar-se veure en actes de la nostra llengua i la nostracultura. A no ser que… ves tú a saber! Per part de l´oposició van acodir Enric Morera per Compromís i Juan Soto pel PSPV. I per les institucions autonòmiques, Santiago Grisolía, José Cholbi i Rafael Climent. Pel que fa a les universitats, Vicent Climent per la Jaume I de Castelló, a més dels vicerrectors de les de València i Alacant.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, en la seua intervenció, en valencià per cert, es va desfer en elogis a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, recordà la vinculació amb aquesta de Ramón Ferrer des de fa 28 anys, i la va etiquetar «com una de les institucions més valorades i significatives pera els valencians». I acabà reivindicant «l´esperit d´unitat» de les Normes de Castelló.
Però el que cal tenir en compte, per acabar-ho d´arrodonir, és el que el nou president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, llança en aquesta declaració d´intencions: «Si els acadèmics forem capaços de postergar definitivament qualsevol aspecte conflictiu relacionat amb el valencià i aconseguirem incrementar el seu us normal i oficial, l´existència de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua haura valgut la pena». ¡Bingo! El nou president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua ha llançat aquesta declaració d´intencions. ¡Ja té feina! Si aconsegueix que Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i altres institucións, asociacions i opcions polítiques, abandonen les idees llençades pels que durant la transició van voler utilitzar la llengua com instrument per a confondre als ciutadans i ciutadanes d´aquest país, donat que es trobaven incapaços d´oferir al nostre poble un projecte de futur interesant i adequat al que eren els països del nostre entorn, si això ho aconsegueix el nou president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer, mereixerà el reconeixement de tot aquest poble nostre, de tots els valencians i totes les valencianes. I també, des d´allà dalt, don Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença, assistirà satisfet al veure com es tracta la seua llengua.
fburguera@ono.com
