03 de enero de 2012
03.01.2012
40 Años
40 Años

La Generalitat, el «cortijo» de Rajoy

03.01.2012 | 06:30

Josep Lluís Bausset

Ja s´està acabat el vodevil de Paco sin miedo. Ell es proclamava «inocente», però el jutge no se´l creu ni de lluny, encara que repetisca (obsessiva i patèticament) la seua innocència. Allò que no entenc és perquè va dimitir, si deia que era «inocente». Una persona innocent, no dimitix del seu càrrec. I ell, que proclamava que «queda un escaloncito para que todo se acabe». Com ens hem de creure el que diu Paco sin miedo, si cada vegada varia l´argument del vodevil? Primer ens digué que havia pagat els vestits amb els diners de la farmàcia de la dona. Després va estar a punt d´inculpar-se i reconèixer (davant el TSJ) el suborn («pero no como presidente de la Generalitat, sino del PP») i finalment va fer marxa arrere i digué que no s´inculpava.
M´ha escandalitzat l´actitud del gens Honorable, amb les seues mentides («no conozco al Bigotes», i després resulta que era «el amiguito del alma»). Però no sé si m´ha escandalitzat més la seua actitud durant aquests dos anys, o bé que el seu señorito de Madrid l´obligara a dimitir. No podia ell mateix haver dimitit i estalviar-se la vergonya d´haver estat obligat a dimitir? On queda la dignitat d´un president de la Generalitat, que ha resultat ser un criat de Madrid? I on queda el paper institucional del president de la Generalitat i del Govern valencià, tractat per Madrid com si fora el cortijo de Rajoy? Això ens passa per tindre al front de la Generalitat, a un home supeditat en tot a Rajoy i a Madrid.
No ens dóna vergonya que des de Madrid decidisquen el futur de la Generalitat i del seu president? No serem capaços de reaccionar amb dignitat i confiar en polítics que no estiguen supeditats i agenollats a Madrid? Paco sin miedo ha segut víctima de Madrid i de Rajoy Què li han promès perquè haja hagut de callar i dimitir? I com ha de tremolar Rajoy, pensant si algun dia Paco sin miedo es decideix a contar-ho tot. De fet, no és el gens Honorable l´únic culpable, com escrivien els meus bons amics J. J. Pérez Benlloch i Paco Burguera. N´hi han molts més, començant pels també imputats (que han reconegut la culpa) Betoret i Campos i d´altres.
Per cert, els diaris parlen que Camps no assisteix a les Corts. Si no es troba bé, que demane la baixa. Però si no, que vaja a les sessions com és la seua obligació, perquè tots els treballadors, tant si tenen ganes, com si no en tenen, van al treball. Amb tot aquest vodebil, jo la nit en la que a Camps se´l va forçar a dimitir, vaig sopar amb cava. Diuen que és digestiu, i la veritat és que vaig sopar molt a gust. Més a gust que altres nits.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine