13 de enero de 2012
13.01.2012

Què rars són els arabs!

13.01.2012 | 02:51

Jordi Serrano

Estic fart aquests dies de sentir coses relatives a la revolucions als països del nord d´Àfrica. El comentari més repetit és aquest: com pot ser que després de fer una revolució quan poden votar votin als partits islàmics més conservadors? La gent no s´adona que nosaltres quan vam poder votar ho vam fer per semblar francesos, anglesos. Volíem ser europeus! Ells, en canvi, s´han hagut d´enfrontar igualment a dictadures recolzades per França, Anglaterra o EUA! Quins referents han de tenir els ciutadans del nord d´Àfrica si fins i tot un govern d´esquerres espanyol venia armes a dictadors per reprimir a la població civil?
La resposta a la pregunta que feia a l´inici sobre el perquè del comportament electoral dels nordafricans és al meu entendre fàcil, sorprenentment no cal sortir de casa. Després de quaranta anys de dictadura feixista i nacionalcatòlica, l´any 1977 el poble espanyol va votar per primera vegada en quaranta anys i va guanyar... UCD, el partit dels neofranquistes que havien governat despòticament. L´any 1979 després de l´aprovació de la constitució es van tornar a celebrar eleccions generals i va guanyar... la UCD! No va ser fins 7 anys després de la mort de Franco quan l´any 1982 que va guanyar el partit socialista, passant per un intent de cop d´estat l´any 1981.
Si analitzem la qüestió del perquè voten partits islàmics, també la respondrem sense sortir de casa. En aquells dies convulsos de la transició es va firmar un concordat amb el Vaticà que donava tota mena de privilegis a l´Església Catòlica preveient que la llibertat religiosa seria ineludible. Els quatre acords concordataris, actualització d´un concordat firmat per la dictadura amb el vaticà de l´any 1953 es van fer de pressa i corrents i amb procediments de dubtosa constitucionalitat, amb el format de tractat internacional. Pensem que es va aprovar la constitució un 6 de desembre i es van firmar els acords el 3 de gener.
Tots aquest privilegis continuen vigents 35 anys després i qui els critica per vulnerar els més elementals principis de neutralitat de l´Estat envers el fet espiritual continua essent titllat de radical. Així doncs, tots aquells que creuen que els àrabs son gent rara que fan coses contradictòries o fins i tot que fan coses irracionals, el que haurien de fer és mirar-se al mirall.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine