Lo Rat Penat es va fundar l´any 1878. El 31 de juliol, amb el suport de l´Ajuntament de València, es va celebrar la inauguració de Lo Rat Penat amb la intervenció de Constantí Llombart en la qual va dir coses com aquesta: «No es morta nostra expressiva llengua llemosina, com los seus enemics semblava que desitjaven, gràcies als generosos esforços dels nostres germans de Catalunya i les Illes Mallorques, esforços generosos que de hui en avant devem nosaltres imitar». Heus ací els primers fonaments sobre els que va començar la vida de Lo Rat Penat. Fonaments que aniran augmentant i fent-se forts amb els Jocs Florals que Lo Rat Penat convocarà, així, tots els anys: «Aquesta societat, cumplint un de sos principals propòsits, i desitjosa de dur avant lo renaixement de la nostra gloriosa literatura, acordà la celebració de Jocs Florals en lo present any, i així convoca als experts escriptors, inspirats poetes i artistes de l´antic Regne de València, als de Catalunya, les Illes Balears i de totes aquelles comarques a on nostra materna llengua és parlada o coneguda».
També, però, als Jocs Florals de Barcelona acudien escriptors i poetes valencians i de les Illes. Uns i altres, catalans, illencs i valencians, s´havien posat com objectiu la defensa de la llengua comuna, utilitzant-la. Va ser una part important de la Renaixença. Una part on es van poder mantenir els nostres senyals d´identitat després de la desfeta d´Almança i els seus decrets de Nova Planta. I a la qual col·laboraren personalitats com Teodor Llorente des del seu diari «Las Provincias» i també des de Lo Rat Penat junt a Faustí Barberà. Lo Rat Penat i els seus Jocs Florals estaven mantinguts i dirigits per persones de trellat, vers valencianistes, que hui serien qualificats de «catalanistes» pels que tots sabem.. Persones com Constantí Llombart, Teodor Llorente, Félix Pizcueta, el poeta W. Querol, Pasqual i Genis, Vicent Boix, Cirili Amorós… Tots ells participaren en els actes de Lo Rat Penat, donant-los suport, bé com premiats en els Jocs Florals o pronunciant el discurs del mantenidor.
Cal tenir en compte que el valencianisme de la Renaixença va ser importantíssim pel que fa al conreu de la llengua i a la seua unitat. Els Jocs Florals, tant els celebrats a València com els celebrats a Barcelona, foren els vehicles mitjançant els quals la unitat de la llengua es feia ben palesa. Als Jocs Florals d´ambdues ciutats es presentaven escriptors de Catalunya, País Valencià i les Illes. Diu Joan Fuster, en «Nosaltres els valencians», que si la Renaixença ha estat socialment un fracàs, ha estat, de tota manera, un èxit: «Si jo puc escriure avui aquest llibre —es pregunta Fuster— no és perquè els poetes de "guant" i els "d´espardenya" van fer llur feina, més bé o més malament, però positiva? I encara: jo i els que vénen darrere meu, no som el testimoni d´una perduració i alhora d´una renovació important?».
L´obra de la Renaixença valenciana va ser aplaudida per tots els alcaldes de València, tant els conservadors, com els liberals, com els demòcrates, com els republicans. Els Jocs Florals, per exemple, comptaven amb mantenidors de diverses ideologíes. En l´obertura de curs de Lo Rat Penat de desembre de 1902, el parlament va estar a càrrec del doctor Faustí Barberà i Martí, que començà el seu discurs referint-se als protagonistas de la Renaixença valenciana que havien realitzat una tasca considerable: conreant la llengua, reivindicant la unitat lingüística, demanant la descentralització administrativa de l´Estat espanyol i també un protagonisme de les regions. Es tractava d´enfortir la personalitat valenciana.
Lo Rat Penat, quan arribà el franquisme després de la guerra civil, va poder continuar convocant els Jocs Florals de València. No així els de Barcelona, que al llarg de molts anys van haver de celebrar-se a l´exili: unes vegades a Europa, les altres a Amèrica. València, però, era una cosa ben diferent. Ací no passava res, no hi havia cap perill. Per al franquisme, els valencians podiem continuar fent les nostres festetes. Seguíem sent «muelles» segons aquell conde-duque. Això ens va permetre seguir utilitzant la nostra llengua en els Jocs Florals i que Carles Salvador donara clases de valencià en els locals de Lo Rat Penat. Continuarem, però, parlant d´aquestes coses sobre la llengua comuna en el proper article.
fburguera@ono.com
